Els contraris

Un cop configurat el front contrari des de la nit del 25 de novembre, s'acaba de constituir el nou govern de Catalunya. El segon govern de Mas neix avisat i amb totes les dificultats possibles posades en marxa. Amb el suport d'ERC, això sí, però amb oposició frontal per afrontar toles les dificultats que planteja la realitat. La qüestió és que l'onada independentista entre l'11 de setembre i el 25 de novembre ha desembocat en un escenari en què tothom queda retratat. Els poders fàctics i/o econòmics i els grans grups mediàtics del país han revertit el gir que havien fet a favor del referèndum i del sí a contracor a la independència, i s'han reconstituït com el millor altaveu de l'unionisme i del negacionisme del nou govern abans fins i tot que s'hagi posat en marxa. O sigui, al costat del PP i de C's. Els altres partits que si exercissin la responsabilitat que prediquen s'haurien d'implicar en la governació, també estan fent més mal que bé amb els seus càlculs partidistes. El PSC, ICV i la CUP saben que governar en aquests temps desgasta. I prefereixen això per a CiU que implicar-se ells a ajudar que el país vagi endavant. Al·leguen motius ideològics, però són interessos. I no del país, sinó purament seus.

Que fàcil és fer política, sobretot quan te la fan els altres o te la dóna feta la realitat mateix. Els altres proposen un projecte polític arrelat a la majoria social i la realitat diu que la situació econòmica és força ingovernable amb els instruments d'una comunitat autònoma. ICV i el PSC ho saben, però prefereixen fer demagògia. I la CUP no va a actes protocol·laris. L'únic constructiu que proposen és, per exemple, el que ha fet Islàndia contra la crisi, però no volen que Catalunya sigui un país sobirà per poder-ho fer. Demagògia i més demagògia.

Els contraris ho tenen fàcil: no es pot fer un referèndum perquè la Constitució no ho permet, el govern no podrà derrotar la crisi sinó que escanyarà més els catalans... I, perversament, en el cas que se'n sortís, els contraris també trobarien la via fàcil: en lloc de reconèixer el mèrit, diran que amb el país ben encarrilat, la independència ja no té sentit.

I a pesar de tot això, encara sóc optimista i els desitjo un bon 2013.