Sumes i restes

El sudoku que va començar Pedro Solbes ara fa gairebé tres anys s'ha completat aquest cap de setmana passat sense que quan s'escriu aquest article estigui clara la suma dels números de les caselles. Les xifres catalanes es coneixeran avui. Són les estimacions previstes pels propers anys a partir del sistema aprovat, però per als números reals caldrà esperar fins dos anys més tard, amb la liquidació corresponent. Serà en aquell en què suposadament Catalunya havia de celebrar un referèndum per la independència, el 2014, per exemple, quan es veurà si el 2012 s'han rebut els entre 3.650 i 4.000 milions oficials que preveu Economia, els fins a 5.000 que una optimista ERC assegura que es poden arribar a percebre. Sumes, les del govern, que contrasten amb les restes de CiU, que demanava 5.000 milions d'entrada.

En espera d'estimacions, i mentre tothom analitza la lletra petita del model acordat, es respira un ambient de semieufòria i sobretot d'alleugeriment del govern, dels partits que el formen i de la societat civil en general, que ha deixat en segon pla el fet que durant onze mesos i tres dies s'ha incomplert l'Estatut de Catalunya. Vista l'experiència, és clar que des de la Generalitat s'haurà d'estar més en guàrdia que mai perquè, ara que hi ha acord, aquest es compleixi sense excuses ni dilacions per part de l'Estat, tònica general de la negociació.

Havent sobreviscut al finançament, les sempre actives maquinàries dels partits preparen la propera fita i han posat rumb directe cap a les eleccions catalanes del 2010, previstes inicialment per la tardor. Els tres grups del govern ho fan reforçats venent un pacte que té el suport explícit de les principals patronals i sindicats i que, en l'any escàs que falta per als comicis, esperen rendibilitzar políticament. I ICV i el PSC, amb la boca més petita, ja han mogut fitxa i, seguint la màxima que on n'hi ha dos n'hi ha tres, han apostat per la reedició d'un nou govern tripartit. Això posa en una situació molt incòmoda ERC, que, tot i promocionar un pacte que es va desencallar després del seu «sí», veu com la feina queda enllaçada inevitablement a la dels seus dos socis i l'allunya de la tan anhelada equidistància. A l'oposició, mai tant com ara CiU havia experimentat la solitud, amb crides de la patronal a afegir-se al pacte. Si el tripartit promociona acord, la federació fa públics incompliments. I tots ells fan comptes amb vista al 2010. S'obre un nou joc, l'electoral, també pendent de sumes i restes.