Miopia preocupant

El deliri de les declaracions d'una càrrec públic del PP qualificant de poc menys que terrorista l'activista social Ada Colau és el símptoma d'una patologia que penso que comença a ser greu en els grans mitjans de comunicació de masses. Una miopia que demostra encara una manca de sensibilitat preocupant a moltes de les manifestacions d'associacionisme internacional de masses que es produeixen aquests dies amb una pràcticament nul·la presència en el paper, la ràdio o la televisió.

No cal dir que l'acció de les PAH arreu de l'Estat han estat recollides, com a conseqüència a una macrovisió periodística del desastre immobiliari, però hi ha molt poca anàlisi encara sobre què suposa aquesta mena d'associacionisme i què pot representar per a la transformació de tantes estructures caigudes.

Aquests dies s'estan produint a dos llocs ben diferents, dos esdeveniments potentíssims, recollits de manera gairebé imperceptible, malgrat la seva gran transcendència: d'una banda, la conferència mundial sobre el nou tractat de comerç d'armes, a la seu de Nacions Unides a Nova York, i l'edició d'enguany del Fòrum Social Mundial a Tunis. No tinc gaire espai en aquesta columna per explicar-vos cada cosa, i tampoc és el motiu de la meva modesta reflexió ara. Us recomanaré dos bloggers per seguir què està passant a un i altre lloc: busqueu el del Jordi Armadans per seguir el TCA i el de l'Esther Vivas, que és a Tunis seguint el FSM, tot i que hi ha també un web del FSCatalà on trobareu els més de 50 activistes catalans que hi participen.

El que sí volia subratllar és que com a periodistes i com a mitjans de masses demostrem una manca de sensibilitat preocupant al què i com s'organitza la societat civil després d'una gran crisi sistèmica. I que potser quan vulguem reaccionar ja no serem a temps de reivindicar-nos com a eines necessàries d'informació i transformació.