Formar ciutadans

A l'escola no només s'instrueix els alumnes, sinó que sobretot se'ls educa en funció dels adults que estan cridats a ser. Tota educació és necessàriament repressiva. No es tracta d'agradar sinó de formar. Formar és forjar la personalitat incipient dels alumnes, que, quan van a l'escola, ja no hi van com a súbdits, sinó com a ciutadans. Són ciutadans d'un estat de dret. Tenen uns drets i uns deures. Que els tinguin, no vol dir que estiguin capacitats per treure'n profit. Han d'aprendre a exercir els seus drets i a complir els seus deures. No es tracta d'una ficció sinó d'un aprenentatge real. L'escola és el millor mirall de la societat. L'educació no pot prescindir dels valors. Ni de les ideologies. Si educar, diu la Victòria Camps, és dirigir, formar el caràcter o la personalitat, encaminar l'individu en una determinada direcció, l'educació no pot ser neutra. Cercarà uns determinats valors perquè els creu millors que altres, i millors que els seus oposats. El pluralisme, l'autonomia, la tolerància i el diàleg són valors propis d'una educació democràtica, que permet la doble funció: socialitzadora i personal. La formació moral de l'alumne és important, però compte!, els valors morals no provenen de la religió. Els valors consignats són oposats a l'autoritarisme, el dogmatisme i el sectarisme, tan en voga en altres temps i en un altre govern, que recordem prou bé per no tornar-hi a caure. Gràcies a la Constitució, avui avancem en la direcció dels drets humans, que no els defineix la naturalesa, sinó la humanitat; no la raó, sinó la voluntat. El seu assoliment depèn de nosaltres. D'aquí ve que consideri un disbarat prescindir (com es vol fer) de la formació per a la ciutadania. És l'última cosa que se m'acudiria fer. Qualsevol altra assignatura és prescindible, llevat d'aquesta, que és més que una assignatura: és aprendre a viure amb un mateix i amb els altres. Amb això bastaria per tenir una societat més cristiana. Més cristiana no vol dir més religiosa, sinó més justa. I sobretot més igualitària. Els homes no tenim els mateixos drets perquè siguem iguals (que no ho som), sinó que som iguals perquè tenim els mateixos drets, i la mateixa dignitat. Hi ha res més cristià que això?