N'hi ha prou amb aquests brots?

Els responsables econòmics ho saben: sense un mínim d'optimisme general, la recuperació econòmica serà més difícil. El pessimisme no fa vendre ni comprar. També hi ha qui diu que un pessimista és un optimista ben informat. I el que sí que és cert, per desgràcia, és que les males notícies sempre són més notícia. És, doncs, explicable aquesta mena de dutxa escocesa en les informacions en què de cop hi ha qui diu que això de la crisi s'acaba i d'altres que diuen que encara va per llarg. Els primers utilitzen només alguns indicadors interns que apunten en bona direcció, però s'obliden del context, i nosaltres, com deia Ortega y Gasset, som nosaltres i les nostres circumstàncies, és a dir: el nostre entorn. I si posem el focus en el nostre entorn veurem que el color verd és escàs per les grans incerteses que encara hi ha.

No cal dir, ni recordar, el colossal esvalot que hi ha a l'Estat espanyol per culpa de la gran corrupció. El prestigi del país, per més que s'esforcin a negar-ho, està sota mínims i, posats aquí, costa poc passar a la incertesa per una possible desestabilitat política. I Espanya, les nostres empreses i els particulars són molt deutors d'uns mercats als quals, si alguna cosa els atabala, és la inseguretat de la incertesa. Encara no tenim resolta satisfactòriament la reforma bancària i aquesta tardor, si no abans, podríem haver de posar més diners per recapitalitzar uns bancs que estem mantenint artificialment. En un entorn depressiu, és normal que la morositat que suporta la banca no pari de créixer i, per tant, això també dificulta molt que s'obrin al crèdit. L'ICO, que va fer una línia de crèdits per a pimes, té una morositat del 32%, una ràtio impossible de suportar per qualsevol banc. Probablement tinguem alguna contaminació d'incerteses o d'inestabilitat política que ens vingui de països com Itàlia, Grècia, Portugal, França o de qualsevol altre país de la zona euro. Tot plegat tindrà efectes en la nostra prima de risc. Potser el fet que ens pot aclarir una mica el futur immediat són les eleccions alemanyes. I hi ha més factors distorsionadors, com les previsions econòmiques de la Xina i el Brasil, o si els EUA redueixen els estímuls a l'economia.

Podem parlar de brots verds, i realment n'hi ha, però segurament no són tants ni tan potents per assegurar ja la sortida d'aquest llarg túnel. El cert és, però, que cal seguir treballant, i sobretot com ho fa Catalunya, amb una internacionalització clara de l'economia i una aposta molt forta per la indústria. Avui només comptarem en aquest món global en la mesura que pesi la nostra potència industrial. La bombolla immobiliària ens va fer perdre el nord i ens vam pensar que les indústries són millor deslocalitzades, però ara hem vist que el potencial industrial és un element crític per a qualsevol nació. Com també ho és l'agrícola i el ramader, per més globalització que hi hagi.

Un element propi que també pot incidir negativament en l'economia és l'alt grau de corrupció. Tenint en compte que no és corrupte qui pot, sinó qui vol, hem de recordar que, segons la memòria del Consell General del Poder Judicial, a Espanya hi ha oberts i en procés d'instrucció 2.173 casos greus de corrupció política, dels quals 1.661 són d'especial rellevància i gravetat. Les enquestes del CIS ens mostren que, després de l'atur, la corrupció és la segona preocupació social. I, segons el darrer baròmetre global sobre la corrupció que ha fet públic aquesta setmana l'entitat Transparència Internacional, els partits polítics són vistos com les institucions més corruptes d'Espanya, seguides pel Parlament.

És difícil pensar com es poden represtigiar totes aquestes institucions imprescindibles per al funcionament de la democràcia quan cada dia surt més porqueria. Aquest és un element més que té un potencial de conflicte important i que se suma a la incertesa del futur, i ens porta a fer-nos aquesta pregunta: N'hi haurà prou amb els brots verds per sortir de la crisi?