Decididament europeus
La pregunta de la consulta sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt fa quatre anys era aquesta: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” Ara es comencen a sentir veus euroescèptiques dins del moviment independentista, però llavors es va voler que aquesta fos una premissa ben establerta des del primer moment: tranquils, que no ens mourem de les institucions comunitàries. Una altra premissa era que l'Estat espanyol no podria fer res quan tot el món veiés quant democràtica i justa és la causa catalana. Però, les coses són més complicades, perquè no es tracta de raons sinó de poder. Les repúbliques bàltiques tenien raons molt ben fonamentades i la immensa majoria de la població estava a favor de recuperar la sobirania, però no la van assolir sinó gràcies al procés de descomposició de l'URSS i perquè Rússia no estava en condicions d'imposar-se amb la tradicional desfilada de tancs. Espanya defensa la seva unitat –i aquest és sens dubte el seu argument més civilitzat– advertint que el qui se'n vagi quedarà a la intempèrie, fora del paraigua europeu, com un estat pària condemnat a la ruïna. La UE és el resultat d'un conjunt de tractats acordats per estats sobirans, i si es produís la secessió d'un país com Catalunya, és obvi que en quedaria fora, però podria tornar-hi l'endemà mateix si tots els estats membres (inclosa Espanya) el reconeixen i prèviament s'han fet tots els ajusts econòmics i normatius que convinguin. No val la pena discutir si la UE ho permet o no, ho posaria fàcil o difícil, perquè, en definitiva, pot ser més o menys laboriós però si hi ha voluntat política sempre es troba l'encaix jurídic necessari. Més inútils són, a l'hora de prendre posició i fer-se valer, els arguments sentimentals, com el que va dir el president Mas, que “Catalunya se sent bé a Europa i hi vol seguir sent”; així com no som catalans perquè ho digui un estatut, d'europeus ho som de tota la vida i no ens ho poden treure. Continua Mas: “La gent que se sent bé a casa els has d'acollir i els has de mantenir”; desenganyem-nos, no vindran a solucionar-nos uns conflictes dels quals preferirien no haver sentit a parlar. En tot cas, ser europeu no té res a veure amb el fet de si ens interessa estar integrats en la UE, cosa que per cert, dependents o independents, algun dia estaria bé que ens preguntessin.
