Món global i educació

Diuen que “el millor per a moti­var una per­sona con­sis­teix a escol­tar-la.” Pos­si­ble­ment és cert. Així actua el Con­sell Esco­lar de Cata­lu­nya, en la seva jor­nada anual de reflexió (con­ses­cat.cat), enguany el 9 de novem­bre a Lleida. El tema del 2013?: “Jovent i edu­cació en l'era de la glo­ba­lit­zació.”

Ima­gi­neu un país on els res­pon­sa­bles de l'edu­cació escol­tes­sin? On les mesu­res per a millo­rar l'ense­nya­ment no depen­gues­sin de cri­te­ris elec­to­ra­lis­tes o d'interes­sos econòmics? On no s'enve­rinés l'escola amb la ide­o­lo­gia? Costa d'ima­gi­nar, eh? L'Estat és bar­roer, en això: emana una tensió plena de domini, mio­pia i mes­qui­nesa. Què queda encara sa?: força famílies, on es dóna a cadascú allò que neces­sita i se li demana el màxim que pugui apor­tar; i esco­les i ins­ti­tuts, curulls de docents gene­ro­sos que exi­gim el millor de cada alumne, com­pre­nent-lo i donant-li suport quan no hi arriba. El “sis­tema” gan­grena tot ple­gat quan redu­eix els estu­di­ants a dades estadísti­ques o fa dels mes­tres sim­ples “cos­tos labo­rals”. L'ense­nya­ment no és una sim­ple “gestió” admi­nis­tra­tiva. Estan obce­cats: només volen uns números PISA que els facin famo­sos. Trist objec­tiu per al futur de milers de ciu­ta­dans.

Vostès i jo desit­gem un futur millor. Aquest objec­tiu va lli­gat a l'ense­nya­ment preu­ni­ver­si­tari. Ara bé, el món s'ha glo­ba­lit­zat, i cal ser con­seqüents. Han sen­tit a par­lat de l'“inter­net de les coses”?: jus­ta­ment avui en comença a Bar­ce­lona el Fòrum Mun­dial (iotwf.​com), on s'ana­litza la immen­si­tat d'objec­tes, sin­gu­lar­ment iden­ti­fi­ca­bles, vir­tu­al­ment simi­lars a l'estruc­tura de l'uni­vers d'inter­net. Tot i que la glo­ba­lit­zació és trans­ver­sal –ciència i religió, moda i esports, finan­ces i ener­gia–, bàsica­ment dibuixa una nova cos­mo­visió: la vola­ti­li­tat dels llocs de tre­ball, els ris­cos difu­sos, la into­lerància a la inse­gu­re­tat (Inne­ra­rity).

Aquí crei­xen els joves cata­lans. El 1999 vaig escriure una tesi, ales­ho­res arris­cada, L'horitzó tec­nològic de la con­dició humana. Vaig que­dar ben curt. Des del 2009 hi ha més “objec­tes” con­nec­tats a inter­net que no pas éssers humans i el 2020 arri­ba­rem a 50.000 mili­ons de “coses” en xarxa. Ara mateix, el pro­jecte The pla­ne­tary skin (NASA i Cisco) és un autèntic sis­tema nerviós del clima mun­dial. La digi­ta­lit­zació can­via aquest món: hi estem pre­pa­rant bé el jovent?

Estem edu­cant com fa 800 anys: les uni­ver­si­tats són el prin­ci­pal model social de conei­xe­ment i apre­nen­tatge. Llur docència i estil d'ava­lu­ació per­vi­uen a can­vis soci­als radi­cals com la impremta, la màquina de vapor, el telègraf o els ordi­na­dors. Els cur­sos oberts (MOOC) són mas­sius però es redu­ei­xen a un nou suport. Es pro­posa un nou “currículum bimo­dal” (Marquès), que edu­qui per a la “ter­cera revo­lució indus­trial” (Rifkin), com­bi­nant memo­rit­zació, desen­vo­lu­pa­ment com­pe­ten­cial, ava­lu­ació con­ti­nu­ada i una acu­rada acció tuto­rial. Però encara hi ha gui­llats que ho redu­ei­xen tot a l'ús de tau­le­tes o a mane­gar-se en anglès. Com encer­tar-la?

“A la majo­ria de les per­so­nes pre­fe­reixo donar-los la raó ràpida­ment, abans que haver-les d'escol­tar”, deia Mon­tes­quieu. Jo, en canvi, em sento joiós que a Cata­lu­nya ens escol­tem, a la jor­nada 2013 del Con­sell. Ens en sor­ti­rem, fent una feina “humana”, perquè –escolti, Wert!– l'edu­cació no és com una cadena de pro­ducció: cal posar-hi el cor. Els sis­te­mes han d'estar sem­pre al ser­vei de les per­so­nes.