L'escala

Jacob era germà bessó d'Esaú, fills tots dos d'Isaac i Rebeca, néts d'Abra­ham i Sara.I Jacob per un tri­pi­joc d'herències, com que temia la ven­jança del seu germà, va fugir de nit. A l'hora de des­can­sar es va esti­rar amb el cap recol­zat en una pedra i es va ador­mir de seguida. Va somiar que al seu cos­tat hi havia una escala que arri­bava fins al cel, per on puja­ven i bai­xa­ven un estol d'àngels. I d'allí mateix Jahvè li deia: “Sobre aquesta terra es mul­ti­pli­carà la teva des­cendència. No tin­guis por que no t'aban­do­naré mai.” Al dei­xon­dir-se Jacob va mar­car aquell lloc, posant dreta la pedra on havia dor­mit, per deter­mi­nar que aque­lla era la porta del cel. La història de Jacob l'he relle­gida a La Bíblia de tots, il·lus­trada per Pilarín Bayés, que tot just s'acaba de publi­car. Una pla­ent eina per recu­pe­rar l'ore­mus per­dut, que diria l'Alsius. M'aturo en el somni de Jacob, perquè tot just aquesta set­mana en un tast de vins dels Cellers Scala Dei, del Pri­o­rat, el som­me­lier Xavier Nolla expli­cava la història d'Alfons el Cast, que va cedir uns ter­renys als car­toi­xans per fer un mones­tir, i que van triar el lloc, seguint el somni d'un pas­tor, el d'una escala arre­pen­jada en un pi, per on puja­ven i bai­xa­ven un seguit d'àngels. És clara la con­nexió bíblica i el desig de tro­bar l'accés al cel.

També aquests dies l'actor Pep Jové repre­senta a La Seca de Bar­ce­lona Nove­cento, la lle­genda d'Ales­san­dro Baricco sobre el pia­nista que tocava en un vai­xell a l'oceà, i s'enfila en una escala gai­rebé per tocar el cel. No estàs real­ment fotut men­tre tin­guis una bona història i algú a qui expli­car-la, diuen a Nove­cento. Això és el que deu haver fet de la Bíblia el lli­bre més venut, traduït, relle­git, i fins i tot més il·lus­trat. Recent­ment de Perico Pas­tor a Pilarín, però pre­sent a la història de l'art. D'aquí una poten­cial funció d'aquesta Bíblia per a nens i grans, aju­dar a situar Rebeca, Jonàs o Noè i totes les nis­sa­gues. Enten­dre el valor simbòlic, i d'un lli­bre que té un ritme vital. Fins i tot el minis­tre Wert va tenir una referència iro­ni­cobíblica, quan va dir, amb la Lomqe apro­vada, que després del temps de des­truir ha arri­bat el de cons­truir. Es veu clara­ment que la Bíblia per­met mol­tes lec­tu­res. Només cal que cadascú col·loqui l'escala a lloc per abas­tar el cel, que cadascú faci el seu camí de lli­ber­tat per arri­bar a la terra pro­mesa.