Irresponsables?

A La doctrina del shock (Klein, 2007), l'impresentable del Donald Rumsfeld deixa anar una veritat innegable: “Les idees tenen conseqüències.” No és pas el mateix pensar que no ser capaç de fer-ho.

Els humans, som responsables o mediocres? Només complim ordres i normatives? Pensem? Sabem que si no hi ha responsables no hi ha culpables. Aquest va ser l'argument defensiu d'Eichmann, l'alt oficial de les SS, a Jerusalem (1961): “Per què em condemnen a la forca? Jo només posava gent en uns trens cap a l'extermini, complint ordres, el meu deure. He quedat estordit perquè, si no penséssim, qualsevol de nosaltres podria haver estat Adolf Eichmann. No és broma.”

Tenim cent trenta estudiants de segon de batxillerat reflexionant, des de fa setmanes, sobre els fonaments de la justícia i qüestions com “la banalitat del mal” (Arendt). Potser han vist, com ells, la pel·lícula de Von Trotta (2012), en què aquesta filòsofa jueva alemanya analitza una criminalitat com la del nazisme. El New Yorker l'envià com a corresponsal al judici contra Eichmann, i els seus textos han convulsat el pensament del segle XX: “crim contra la humanitat”, “tribunals internacionals” o que “el mal és fet per persones que es neguen a ser persones” (la mediocritat dels criminals), vénen, en bona part, d'ella.

pensar amb rigor i profunditat no és còmode: ni per Sòcrates, ni per Spinoza, ni per Arendt. Els maltractaren tant que qualsevol insult de la teleporqueria sembla un joc pueril. Només la filosofia ensenya a pensar per un mateix: els nostres joves ho podrien assumir amb l'actual pla d'estudis. Eichmann, en canvi, un funcionari més que eficient, havia senzillament “renunciat a la capacitat de pensar”. Cal la filosofia, que obre camins de llibertat.

Demà, alguns centres públics de Girona i Salt celebrem una jornada de filosofia sobre La justícia des dels grecs fins avui (filo.segirones.cat): comunicacions d'alumnes, conferència, debats presencials i previs. A més de la Universitat i ens públics, ens ajuden Cruïlla, McGraw Hill i el Fòrum Impulsa. L'educació dels ciutadans és una feina de precisió, delicada. Cap dogma contingent, com els d'uns lamentables polítics arraulits darrere de “dades PISA” ho podrà abatre.

Qui negui la Filosofia al jovent és un irresponsable: només l' “estupidesa intel·lectual” justificaria que no se senti culpable d'una reaparició d'Eichmanns, éssers mediocres que generen dolor i mal. Gairebé mai tots –tots!– els partits polítics accepten una declaració rellevant: el fenomen ha tingut lloc el 14 de novembre de 2013, en la Comissió d'Ensenyament i Universitats, aprovant per unanimitat la resolució 440/X sobre la filosofia en l'ensenyament secundari: “1. El Parlament de Catalunya manifesta que els estudis d'ètica filosòfica i de filosofia tenen un paper formatiu fonamental, per la qual cosa considera que haurien de ser part del currículum bàsic de l'alumnat. 2. El Parlament de Catalunya insta el govern a comunicar al govern de l'Estat la importància de mantenir com a matèries comunes i obligatòries l'ètica filosòfica, amb continguts sobre drets humans, en ESO, i la filosofia i la història de la filosofia, en els batxillerats” (BOPC 204).

Estan demà convidats a la Universitat: amb fets, farem palès com n'està, d'equivocat, en Wert. Amb serenitat. Pensant. Mirant de defugir aquella mediocritat que l'Arendt, patint, ens va indicar d'on ve i cap a on condueix.