La mort de l'actor irlandès Peter O'Toole, fa una setmana, ha donat peu a una plètora d'articles que esmenten, sobretot, la pel·lícula Lawrence d'Aràbia (1962). Personalment, recordo millor la seva interpretació delirant d'un aristòcrata que creu que és Jesucrist en un film rodat deu anys després del film de David Lean: The Ruling Class. Després d'haver estat sotmès a una teràpia electroconvulsiva, l'aristòcrata –abans tan pacífic– es creu que és Jack l'Esbudellador i, tot seguit, de la Casa dels Lords estant, organitza una campanya per restaurar la pena de mort. Aleshores, en una de les seqüències més brillants del cinema britànic (cerqueu Dem Bones a YouTube), canta els avantatges dels càstigs corporals medievals davant d'una colla de caçadors de guineus. Per convèncer O'Toole de fer aquest paper, el director de The Ruling Class, Peter Medak, el va haver d'acompanyar a una tirallonga gairebé inacabable de pubs, sabent com sabia que O'Toole era –juntament amb els seus companys de barra Oliver Reed, Richard Burton i Richard Harris– un bevedor llegendari (les proeses alcohòliques d'aquesta colla van ser documentades el 2009 en el llibre Hellraisers pel biògraf Robert Sellers; també n'hi ha una versió gràfica, del 2011). El consum de licors de Reed i O'Toole va arribar a ser prou notori perquè fossin parodiats en una escena del programa satíric Spitting Image (en què O'Toole es desperta i s'adona que algú li ha fet un canvi de sexe mentre anava begut i que, a més a més, està embarassat amb un fill de Reed). Peter O'Toole va dir una vegada que bevia tant perquè “era divertit començar amb una cervesa a París i despertar-se al matí següent a Còrsega”. Ara que no es despertarà mai més enlloc, avui mateix aixecaré una copa ben plena de cava (1714, of course) a la memòria d'aquest actor buidaampolles que a mi i a tants altres ens ha donat tant de plaer fent de Lawrence, de Mr Chips, de Conan Doyle, d'un duc esquizofrènic...