Falten 314 dies

Quan el lector estigui llegint aquest paper faltaran exactament 314 dies perquè se celebri la consulta. O no. És un període de temps llarg per sostenir el dubte. I, en una època d'immediateses en què tot passa tan de pressa, en què tothom es cansa de fer cua i en què ningú vol estar en cap llista d'espera, potser (només potser) els 314 dies es poden convertir en la nostra pròpia història interminable.

De fet, l'afectació serà més gran per als que confien que la consulta es farà. Perquè els caldran gestos i fets que en reforcin la convicció. En canvi, per als que confien que la consulta no es farà, cada dia que passi sense que passi res serà una validació de l'estratègia de la negació. I caldrà observar quina tendència seguiran els que, ara com ara, no saben ni contesten sobre si es farà o no la consulta. El dubte prorrogat abocarà més partidaris o més detractors a la celebració de la consulta? No ho sabem.

Veient com la consulta s'ha instal·lat en l'agenda política de Catalunya, però també en la d'Espanya i, Déu n'hi doret, en la d'Europa i el món, a mi em sembla que, més enllà de la celebració o no, i més enllà del resultat, la consulta ja ha guanyat. Si fa uns quants anys, no gaires, simplement un parell, ens haguessin dit que Catalunya es plantejaria oficialment per al 2014 la convocatòria d'una consulta sobre l'Estat i sobre l'estat independent, hauríem firmat. És com aquells partits de futbol en què saps que tindràs totes les de perdre, abans, signaries l'empat. Clar que pot ser que comencis guanyant i després t'empatin, i aleshores l'empat t'acabi semblant una derrota.

Hauríem signat la possibilitat de fer una consulta. Tenim la probabilitat d'èxit. I, si no s'acaba fent, ens acabarà semblant un fracàs. Ara mateix estem en aquest punt. Hem de saber gestionar la probabilitat d'èxit sense oblidar que (potser, i només potser) teníem i encara tenim totes les de perdre. De res a poc. Però en els pròxims 314 dies, i el dia després, serem allò que vulguem ser.