Va de pits. I d'arquetips. Darrerament religió i pitram han saltat a les notícies, i ho han fet per via del moviment feminista Femen, de la model catòlica Krupa i del papa Francesc.

Han irromput dones despullades amb pintades reivindicatives al cos, unides a través del moviment Femen. La model polonesa Krupa s'ha vestit només amb un rosari per defensar els animals. I el papa ha sorprès fomentant l'alletament matern en espais públics, també a missa. Motivacions diferents, objectius allunyats, però una presència del pit i el sagrat han coincidit en el temps. Usada per escandalitzar amb protestes, o per alimentar naturalment els fills, l'anatomia femenina ha estat protagonista a portada dels grans rotatius mundials. I tot dins de capelles, temples, esglésies. Cossos nus barrejats amb símbols sagrats. I amb la dona i el seu tòrax pel mig sempre.

Des de finals dels anys noranta, les activistes feministes d'origen ucraïnès Femen usen el símbol dels pits descoberts per protestar, especialment en espais sagrats. No han nascut només contra la religió, però aquesta és un dels seus blancs preferits. El seu logo, groc i blau, és una f de Femen en ciríl·lic i coincideix amb la forma de dos pits, un de cada color de la bandera del país.

La model Joanna Krupa també va usar el seu cos despullat i cobert només per un crucifix per demanar protecció per als animals. Va ser durant la campanya PETA. La model està suspesa a l'aire, aguantada per gossos dins d'una església. Les ales són angelicals. La model –catòlica, polonesa portada de Playboy–, argumentava la campanya així: “Faig el que l'Església hauria de fer: treballar per aturar l'innecessari patiment de les criatures més indefenses del Senyor, els animals.”

La presència de dones amb els pits enlaire no és una novetat. Ja la deessa de les serps del Palau de Knossos, a Creta, es mostra així. L'emblema del poder lligada al pit és clara i continuada. Són moltes les marededéus que ensenyen un pit, i la iconografia religiosa està farcida de pits descoberts. Aviat, el 5 de febrer, es celebra Santa Àgueda, representada amb una safata amb els dos pits, que li van ser tallats en el seu martiri.

Mentre aquest hivern Femen entraven a Colònia, Dublín i en altres catedrals i s'exposaven a l'altar dient que “Déu és dona”, el papa Francesc es referia a l'alletament matern animant les mares a donar el pit als seus fills en públic. El papa Bergoglio no és un home de protocols, i si mentre està pronunciant l'homilia sent nadons que ploren, s'adreça a les mares i els demana que els donin menjar. No es tracta d'un acte melindrós del papa argentí. Que el líder de l'Església catòlica afirmi que no hi ha res més important que un nen amb gana –fins i tot mentre s'està celebrant l'Eucaristia– no és una anècdota més. El papa ha posat fi a la visió que alletar en públic fos impúdic, o una provocació. Aquest papa pro lactància materna està demanant a les dones que trenquin les barreres de l'espai públic i el privat. I que no s'anteposin excuses a l'exercici de la humanitat més bàsica. Encara no ha fet gestos contundents per trencar-les ell, les barreres, però ho farà. I serà un papa demolidor d'arquetips i creador de contramodels. Temps al temps.

Quan feministes com Lucy Lippard van començar a definir el feminisme com una “ideologia, un sistema de valors, una estratègia revolucionària”, també indicaven una manera de viure. Femen ho porta a l'extrem amb el seu “sextremisme”. Krupa s'exhibeix sense pudor per a causes nobles –i animals–. El papa apunta maneres de feminista dibuixant una nova forma de viure.

Tenim un Papa fomentant la lactància materna i animant les dones a no tenir vergonya pel fet d'alletar en públic. I les Femen, que no necessiten assessors i fan ús del cos nu per reclamar a l'Església que no interfereixi en la llibertat de la dona. La religió sempre ha alimentat la imaginació i la paradoxa. Amb la f
de Femen i de Francesc, en tenim per a estona.