El poeta Garci

Han passat uns quants dies des de l'Operación Palace i encara estic impactada pels versos de Garci dedicats a la protagonista de La princesa y el pirata, la pel·lícula que, seguint el fals documental, hauria triat el director per ser emesa per TVE la nit del 23-F: “Virginia Mayo, como se movían tus tetas, a caballo”. Mare meva, quin poeta. Això estava en el guió o va ser una aportació de Garci? Tant se val. Si li van escriure, van encertar-la. En sentir-ho, vaig recordar una tertúlia de !Qué grande es el cine! en què es posava en qüestió la Marilyn Monroe de The misfits perquè va voler demostrar-hi que era una gran actriu amb un personatge turmentat. Això no agradava a Garci i els seus amics, que s'embadalien recordant l'”encantadora” Marilyn “tonta” que feia moure els pits. Per què havia de tenir altres pretensions quan, a més, li van costar la vida?

Mentre recordava la finesa psicològica i la complaença libidinosa de Garci i els seus amics, em va arribar pel Facebook un vídeo titulat El profundo respeto de lo masculino por lo femenino. Vaig trobar-hi el poeta Garci dient que, a Casablanca, sembla que Ingrid Bergman estigui il·luminada per dins (com si tingués bombetes a la pell!) i els tertulians de torn exultants comentant la presència de Kim Novak a Vértigo: si du sostenidors –un preboderbra [sic])– o no en du o si sembla que vagi despullada durant tota la pel·lícula. En fi, una mostra del profundo respeto de lo masculino por lo femenino, que és com refereix Juan Miguel Lamet (que va ser nomenat per Solé Tura director general de cine) l'escena de L'home tranquil en què John Wayne arrossega Maureen O'Hara. El vídeo és un muntatge humorístic realitzat per Ingrid Guardiola i Marta Sureda que, anunciant-la, formarà part de l'exposició Pioneres del cinema, que s'inaugurarà el 8 de març al Museu del Cinema de Girona i que, sobretot, vol fer present les aportacions de les dones a la història del cinema més enllà dels pits de les actrius.