La impotència del dèbil

Vladímir Putin és un sàtrapa perfecte. Amagat sota el tel que li dóna una democràcia formal, ha recuperat els hàbits de l'autoritarisme rus. Putin es va formar i graduar en una escola privilegiada: els serveis d'intel·ligència soviètics. De fet, no se sap ben bé quin és el plat que pesa més en la seva balança: el d'agent del KGB i director del FSB o el de rector de la Universitat de Leningrad, col·laborador d'Anatoli Sobtxat i delfí de Borís Ieltsin. En tot cas, Putin combina amb habilitat les virtuts i les maldats del dirigent sense escrúpols, que l'han convertit en un dels polítics més rics i poderosos del món. Agradi o no agradi, que no hauria d'agradar, la Rússia comandada per Vladímir Putin, com a president, com a primer ministre i com a president, manté en la misèria la majoria de la població, ha multiplicat la corrupció, tolera el gangsterisme públic i privat, perpetra l'eliminació física o química de la discrepància política, però alhora, això també, torna a tenir diners per gastar en armament i comprar voluntats. És aquesta Rússia, reforçada i tan intransigent com sempre, la que ara amenaça Ucraïna. La jugada de Crimea és l'habitual en l'imperialisme rus i recorda les recents ocupacions de Txetxènia i Geòrgia. Ai de l'herba verda sota les potes del cavall del tsar! Ucraïna perdrà o perdrà més encara. Mentre la Unió Europea se la mira prudent o poruga. La impotència del dèbil esclafat és una constant també en la part més civilitzada del món
que és el nostre món.