La columna
El bé i el mal
Ens convé molt a tots de veure o de llegir històries com la de Pere Casaldàliga perquè, vulguis o no, sempre se'ns pot encomanar una petita part de la immensa bondat que contenen.
Aquesta mena de persones, que són excepcionals, són fetes d'un material escàs que és una barreja de justícia, noblesa i valentia: tot barrejat, pura bondat. Ens commou el seu exemple i el de persones com ell perquè ha construït la seva vida a sobre el bé dels altres, mentre que la majoria de persones construïm la nostra a sobre el nostre bé i, com a molt, el de la nostra gent més propera.
Però el bé i el mal conviuen, els marges no estan definits, el bé fa el mal més incomprensible, el mal fa el bé més desitjat. Ara per ara Manos Limpias és l'exemple del mal que tenim més a tocar. Les persones que formen aquest sindicat són fetes d'un material vulgar que és una barreja d'estultícia, rancor i covardia, i la seva vida es construeix i té sentit sempre anant en contra, impedint, mai construint, mai creant. Manos Limpias ara demana al fiscal general de l'Estat espanyol que m'il·legalitzi –a mi i a les més de 25.000 persones que som sòcies de l'Assemblea Nacional Catalana, des de la seva fundació o des d'ahir mateix–. No m'han il·legalitzat mai i, què voleu que us digui: em fa una certa gràcia. Ah, també volen portar a la presó la presidenta, Carme Forcadell, per associació il·lícita (però amb quin dimoni estem associats?), malversació de béns públics (l'ANC no ha demanat ni un euro a cap institució) i incitació a la sedició (una sedició que fem donant-nos tots la mà!).
Pere Casaldàliga i Manos Limpias –el bé i el mal– tenen una cosa en comú: són perseverants. L'ANC, que som el poble, també ho som. La bona utopia es va fent cada dia, diu el bisbe de Balsareny. També diu que la solució sempre rau en l'esperança. Una esperança, això sí, “que es posi a fer feina i que faci amb els altres el treball de la justícia i de l'alliberament”.
