Per un costat ens adonem, amb les estadístiques al davant, que creixen les xifres que ens parlen dels hàbits de lectura, alhora que d'altra banda han caigut les pèrdues de vendes en llibreries. Durant els últims anys el mercat del llibre, els costums lectors i la disponibilitat dels títols han experimentat un canvi substancial, empès per les noves llibreries digitals, el llibre electrònic com a aparell de consum massiu –amb la pirateria inevitable– i la pujada de l'oferta gràcies a desenes de petites editorials. A més, vivim enmig d'una allau de grans obres que no deixen d'arribar-nos, davant les quals hem d'acabar aixecant les espatlles en un gest d'impotència. Estem atents als grans premis i grans èxits editorials de totes les literatures d'Occident, i a la reedició de clàssics, als centenaris de grans autors forans i nostrats, als premis Nobel, i als llibres que tenen una simple vocació d'entreteniment, molt sovint avalats per alguna pel·lícula o sèrie de televisió. Tot això fa que el lector pugui sentir-se ben satisfet, encara que al mateix temps mai no pot deixar de sentir una certa melangia. ¿Quan serà capaç de llegir tot el que voldria? Perquè fet i fet tot sembla esplèndid i admirable, però molt sovint no acabem descobrint el llibre que realment ens ha dit alguna cosa nova –i decisiva– fins molts d'anys després que aquest fos novetat editorial.

El llibre, el contacte amb el llenguatge llegit en silenci, la representació solitària d'un argument novel·lesc o del pensament d'un autor, ha forjat la nostra manera de veure el món durant els últims segles. Sense la cultura del llibre, amb la seva capacitat per a despertar-nos la imaginació i l'ambició i fer-nos veure la realitat d'una manera transformadora, no s'haurien experimentat els canvis polítics i socials dels últims segles. El llibre va ser el primer producte elaborat en massa, gràcies a la impremta, que va facilitar al mateix temps la difusió dels coneixements que empenyerien tant el capitalisme com el liberalisme i les idees democràtiques. Sense els llibres no seríem lliures, perquè ni tan sols no tindríem una idea del que és o pot significar la llibertat. Per això és tan perillós acabar traduint en el món del llibre la dinàmica explosiva del mercat de la informació. Hi ha tantes coses per llegir que potser acabarem no llegint res, i tants diaris i revistes que llegir-ne un pot acabar semblant una limitació, una pèrdua de temps. Per això és important saber distingir, un talent que només acabem esmolant amb la pròpia lectura…

Sovint es parla de la crisi de les humanitats. No hi estic d'acord; mai com abans hi havia hagut tants llibres, tant d'oci, tanta oferta i tants de creadors i públic receptor. Qui parla de crisi de les humanitats potser parla de la seva ceguesa. Les humanitats tenen molta importància per a fomentar la creativitat, i serà aquesta dimensió la que marcarà la diferència entre les economies capdavanteres i les que perdran pistonada. A més, ens ensenyen a pensar i a expressar-nos, la qual cosa fomenta una ciutadania desperta i crítica, necessària per a salvaguardar les llibertats i el millor de les nostres institucions.

Un país com Catalunya ho deu gairebé tot a la cultura; és per una cultura –per a la seva salvaguarda– que s'ha obert un procés polític que tensa la legalitat i alhora il·lusiona la ciutadania. Les humanitats o la cultura del coratge, de la imaginació i la crítica ens salvaran, més enllà d'un dia d'abril, de les novel·les de moda i d'un mercat literari espanyol que també ens ignora.