Opinió

la crònica

La creu per al casino

En aquest país on des d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí, els pobles s'han anat bastint al voltant de les esglésies i Llagostera n'és un exemple esplèndid. Situada damunt d'un turó per allò d'aproximar-se a Déu, l'edifici de l'església de Sant Feliu s'eleva a l'abast de les mirades dels que s'hi aproximen des de molts quilòmetres a la rodona i imprimeix tant de caràcter a la població que no és fàcil trobar-ne una evocació gràfica sense que la línia del cel estigui coronada per la seva silueta. Al costat, les restes de les muralles i del castell són humils expressions de la submissió històrica dels humans. A mitjan segle XIX, però, es va anar esvaint l'ombra amplíssima d'aquell catolicisme hereu de la inquisició que constituïa un dels pilars fonamentals del vell ordre i que mantenia fèrriament els dogmes religiosos, el temor de Déu i el control sobre vida quotidiana. Va ser aleshores quan, primer en un dels carrerons costeruts del casc antic i després en un edifici obert a les llums de l'eixample, parroquians amb vocació de ciutadans van fundar el casino, l'entitat a la qual acaben de concedir la Creu de Sant Jordi. Una entitat que, amb els anys i l'empenta de les bondats econòmiques de la indústria tapera i d'una societat atiada pels estímuls del racionalisme, de l'humanisme o el lliurepensament, va guanyar prou presència per discutir a l'església la condició d'emblema local. Són nombrosos els partidaris d'atribuir la creació d'entitats com el Casino Llagosterenc a la influència dels francmaçons. Aquells exponents del discret encant de la burgesia que han anomenat fills de la llum, que defensaven el progrés, el conreu de la ciència, de la saviesa, de l'art, dels bons sentiments, dels llaços de solidaritat i els tres cèlebres lemes de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. A aquestes terres, l'associacionisme que va fundar casinos, centres i ateneus –fossin d'inspiració maçona, republicana o anarquista–, amarats tots d'aquella fe en la formació personal, la ciència i la cultura com a forces emancipadores, va cristal·litzar de manera extraordinàriament il·lusionada en una república que l'exèrcit, el catolicisme més fosc i l'oligarquia van esclafar i que ara evoquem des d'una perspectiva tràgica. Després dels llarguíssims anys del franquisme, que van penetrar molt més del que mai s'ha reconegut en l'ànima del país, de les tristes lògiques de la Transició i del desprestigi que sempre cau damunt dels vençuts, no ha estat possible connectar amb aquella tradició lluminosa.

El Casino Llagosterenc, que sempre ha fet una funció social imprescindible i que ara, entre altres coses, impulsa l'Escola de Música i ha signat un acord amb l'entitat Can Toni de les Eugues, que dóna una nova vida als llibres usats, ens ho hauria de recordar, i el reconeixement d'aquesta setmana, encara que sigui amb una creu i un sant, que són elements més propis de la tradició adversària, és una petita i breu alenada de justícia històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.