De set en set
A bufes
L'episodi de Terrassa anuncia el final d'una època
A les acaballes del regnat de Ferran VII, el ministre Calomarde va rebre una sonora bufetada de la cunyada del rei davant tota la Cort, i es diu que va dir allò de “manos blancas no ofenden”; era l'inici del conflicte successori que ha fet que el tradicionalisme espanyol sigui conegut pel nom de carlisme. Durant el segle XIX i bona part del XX no calia ser carlista per acceptar la pertinència d'aquesta frase, fins i tot un republicà federal l'hauria feta seva; però avui dia, com que la galanteria ha passat a millor vida, ningú no s'atreveix a formular res semblant per por de ser acusat de discriminador i masclista. Tan bé que li hauria anat, al capdavanter dels socialistes catalans, per treure importància al mastegot que li va donar, presumptament, una fúria; però ha prevalgut la ideologia de gènere, i la seva reacció demesiada davant un incident sens dubte lamentable i dolorós, que els mitjans de comunicació s'han avingut a condimentar i elevar a l'exponent nacionalista, per convertir l'agressiva dama en una variant incruenta de Gavrilo Princip –aquell beneit teledirigit que va assassinar l'hereu de l'Imperi Austrohongarès, cosa que va desencadenar la Primera Guerra Mundial–. En tot cas, sigui una activista, una indignada solitària o una pidolaire cercabregues, l'episodi del cop de puny de Terrassa anuncia el final d'una època. Fa anys que qualsevol incident delictiu o desagradable és qualificat sistemàticament de “fet aïllat”, i la lògica i comprensiva inquietud dels ciutadans, desqualificada per totes les autoritats competents i subalternes. Aquest cas és diferent, perquè ningú no se n'està de parlar-ne, ni d'assenyalar quin corrent de fons l'ha fet possible. Hi ha segabosses i saltamarges amb plaça laboral més fixa que la de la majoria dels treballadors; han assaltat pisos, masies i vehicles; han matat gent al mostrador de la botiga o al sofà de casa, i sempre ens havien dit que eren “fets aïllats” i que l'alarma social era injustificada. A partir d'ara no ens podran dir mai més que traiem conclusions precipitades.
