Els Pescadors de l'Escala

Amb cin­quanta anys a l'esquena, els Pes­ca­dors de l'Escala cele­bren l'efemèride just al mateix temps que el nos­tre govern els acaba d'ator­gar la Creu de Sant Jordi. De fet, ja ho sap tot­hom, no són cin­quanta anys a l'esquena dels matei­xos can­tai­res, perquè el grup musi­cal ha anat vari­ant de com­po­nents tot al llarg d'aquest temps. De manera que la Creu de Sant Jordi ve a ser un gran home­natge a tots els can­ta­dors i músics que hi han pas­sat durant aquest pri­mer mig segle, grup que és i ha sigut un dels pio­ners en aquest gènere de música i cançó.

Diuen que el nom d'Els Pes­ca­dors de l'Escala els va ser adju­di­cat de forma espontània pels pri­mers públics que van tenir en aquell temps a par­tir del 1964, i que no va ser fins pas­sats vuit anys, el 1972, quan el nom va ser adop­tat en ferm i en exclu­siva. Lla­vors era inte­grat per Simeó Català (un baix molt baix), Joan Ferrés (a la gui­tarra i gran faci­li­tat en les sego­nes veus) i Llucià Carbó (un tenor molt tenor). Els com­po­nents, però, van anar can­vi­ant, va can­viar també el reper­tori musi­cal i la forma d'inter­pre­tar-lo, s'hi va incor­po­rar en Car­les Mallart (acordió) i el 1979 hi entrà a for­mar-ne part, com a con­tra­bai­xista, el meu amic Josep Joli. Però la seva par­ti­ci­pació, per desgràcia, va ser curta en el temps. Vet aquí que l'any 1980, tor­nant d'una actu­ació a Vic, van tenir un greu acci­dent de cir­cu­lació i el que en sofrí més greu­ment les con­seqüències va ser ell, en Joli. Es va veure obli­gat a man­te­nir-se apar­tat de l'acti­vi­tat musi­cal, i canvià de residència: de Roses es tras­lladà a Vilar­na­dal. Josep Joli, i no pas només en la seva època a Els Pes­ca­dors, era cone­gut amb el sobre­nom d'El Metrònom pel fet de reu­nir tres vir­tuts: la qua­dra­tura o rítmica, l'afi­nació i la segu­re­tat. Dono fe que aques­tes vir­tuts (i mol­tes altres) encara sobre­sur­ten en el músic i la per­sona. Ara fa unes tres set­ma­nes més o menys, em va tele­fo­nar molt con­tent perquè a Els Pes­ca­dors de l'Escala se'ls havia ator­gat la Creu de Sant Jordi. D'entrada em vaig estra­nyar que la cosa no passés, públi­ca­ment, d'aquesta nomi­nació. Però m'acabo d'assa­ben­tar que d'aquí uns dies, a l'Escala, hi haurà actes de cele­bració del cin­quan­te­nari i de la con­cessió de la Creu de Sant Jordi. El meu amic Josep Joli hi ha estat con­vo­cat i con­vi­dat, com a com­po­nent impor­tant que va ser de la for­mació, tot i que no s'allargà gaire en el temps. Però s'ho mereix. Es mereix això i molt més. De sobres.