Can Vies

Tot és prou complex i és difícil escatir què i qui mou la mà incendiària. Els carrers cremen i algú atia el foc. I, quan arriba la nit, la foscor alimenta els instints més manejables dels violents. Darrere el foc, les brases.

S'ha de dir amb contundència: la violència mai no és justificable i s'ha de denunciar sempre i arreu. Demés, mai no es pot negociar sota l'amenaça del desordre, quan el diàleg exigeix un mínim de confiança mútua i saber que en la negociació no han d'emergir ni vencedors ni vençuts. I reivindicar comporta mobilitzar, fins a crear certa tensió social, però mai deixant anar l'agressivitat vandàlica que trenca la convivència i destrueix els camins d'entesa.

És veritat que vivim en una situació de patent crisi econòmica i social i que la política no ha sabut trobar l'entrellat de l'embolic. Suportem un índex d'atur juvenil superior al cinquanta per cent i el pensionista contempla astorat la disminució del seu poder adquisitiu. Encara, els banquers són declarats no culpables de les seves fraudulentes gestions i els polítics converteixen els sobresous en moneda comuna. La societat està malalta i no sap trobar antídots eficients. La protesta ciutadana té prou justificacions.

D'altra banda, la gent mai no és gaire amiga dels uniformes i, fins d'una manera inconscient, sempre s'alinea a l'altre cantó dels agents de l'ordre. I és evident que algunes vegades els mossos es passen i cometen accions reprovables que resulten denunciables quan són fetes des d'una arbitrària autoritat. Però la policia catalana és una de les necessàries estructures d'estat i s'ha de vigilar de no cremar-la inútilment.

Can Vies potser és el fresc de la crisi sistemàtica, motivada per la confluència de múltiples raons i de complicada solució, amb un munt de pros i contres. Però la societat catalana no es pot permetre el descontrol del carrer i el protagonisme de brètols amb la cara tapada. I ningú, ningú –ni gent angoixada, ni parlamentaris alternatius– no pot justificar la violència. Caldrà veure si el diàleg és possible o si ja s'hi ha arribat tard.