Opinió

L'esquerra i la vella economia

Acabarem en una contracció capitalista que serà l'apoteosi de la desigualtat o la democràcia posarà tothom al seu lloc?

Els agents de la vella eco­no­mia es van reu­nir a Sit­ges la set­mana pas­sada sense enten­dre que la immensa majo­ria de cata­lans ja no com­pra cap pro­jecte polític dins Espa­nya. Aquesta majo­ria tam­poc no com­pra (i això és un aspecte que hau­rien de con­si­de­rar els diri­gents cata­lans) un objec­tiu col·lec­tiu única­ment cen­trat en una con­sulta. Els movi­ments tectònics apun­ten cap a una demanda de trans­for­mació glo­bal que asse­nyala, en el nos­tre cas, com a con­dició necessària l'asso­li­ment de la sobi­ra­nia i, com a efec­tes col·late­rals, una trans­for­mació de l'ordre social que segu­ra­ment impli­qui el des­plaçament de les clas­ses benes­tants aple­ga­des a Sit­ges.

Si les deman­des polítiques autòcto­nes no acon­se­guei­xen per­pe­trar aquest canvi ho farà la dinàmica econòmica a la qual les actu­als elits cata­la­nes i espa­nyo­les con­ti­nuen sense adap­tar-s'hi. És cert que fins ara han resis­tit l'embat de la crisi que s'inicià el 2008, però ha estat pel blin­datge que han rebut de l'apa­rell de govern en la relació amb el qual han basat la seva pros­pe­ri­tat, una sim­bi­osi que es remunta en la majo­ria de casos al fran­quisme i que ha tin­gut la seva con­tinuïtat durant i després de l'ano­me­nada Tran­sició.

Un fac­tor deci­siu del procés que porta del fran­quisme a la segona res­tau­ració borbònica va con­sis­tir en un pacte entre l'esquerra espa­nyola i els hereus del règim con­sis­tent en man­te­nir les oli­gar­quies engrei­xa­des per la dic­ta­dura a canvi d'una precària democràcia sem­pre tute­lada per aquests matei­xos poders. Va ser simp­tomàtic que a Sit­ges, doncs, aco­llis­sin el dimi­tit secre­tari gene­ral del PSOE, Alfredo Pérez Rubal­caba, metàfora de la des­in­te­gració d'un dels prin­ci­pals pilars de l'ordre.

La nostàlgia dels cena­cles econòmics, però, no farà rever­si­ble la dava­llada elec­to­ral del PSOE després que hagi qua­llat el relat de la traïció d'uns qua­dres soci­a­lis­tes que han permès al gran empre­sa­riat esqui­var la tem­pesta amb els recur­sos de l'estat del benes­tar. A la crítica situ­ació del PSOE cal afe­gir-hi l'esta­ve­lla­ment del PSC, tena­llat, a més, per la seva intran­sigència con­tra el procés sobi­ra­nista. Però sense ni tan sols entrar en la qüestió naci­o­nal, el que cons­terna per a una sen­si­bi­li­tat política d'esquer­res és que els únics temes que Navarro s'avé a pac­tar amb el govern de la Gene­ra­li­tat són aquells que expres­sen la defensa dels interes­sos del capi­tal i que bàsica­ment pas­sen per man­te­nir el model econòmic que ens ha por­tat a la fallida: la cul­tura de l'espe­cu­lació, del mer­cat cap­tiu i de la tacada de bene­fici extreta a cop de diari ofi­cial. Zero cre­a­ti­vi­tat, zero recerca, zero valor afe­git. És cínic que des del PSC es cri­ti­quin les reta­lla­des però es pacti amb CiU la pro­moció de BCN World que, més enllà del des­as­tre social i al cap­da­vall econòmic i de model de crei­xe­ment que pot sig­ni­fi­car, ha moti­vat una rebaixa en els impos­tos sobre el joc. No es podrien estal­viar més reta­lla­des si es man­tingués (o s'ampliés) el gra­va­men sobre aques­tes acti­vi­tats? Qui pot enten­dre que la pri­o­ri­tat soci­al­demòcrata en la gover­na­bi­li­tat siguin uns casi­nos? En un altre sen­tit, no con­tri­bu­eix el PSC a man­te­nir la manca de trans­parència sobre la gestió sanitària, els pro­ces­sos de pri­va­tit­zació i els casos de cor­rupció que encara es tro­ben actu­al­ment en fase d'ins­trucció als jut­jats? No per­met el PSC que es man­tin­guin les sub­ven­ci­ons direc­tes o indi­rec­tes a deter­mi­nats grups de comu­ni­cació apòlegs de l'statu quo i de la defensa dels interes­sos de les esmen­ta­des elits econòmiques? Què pas­sarà, en defi­ni­tiva, quan els agents polítics de la supo­sada esquerra que han con­tro­lat el país durant dècades canviïn i la vella eco­no­mia que no sap inno­var, que no sap com­pe­tir, que no sap arris­car deixi d'estin­to­lar-se en els recur­sos que pro­por­ci­ona el con­tri­bu­ent? Aca­ba­rem en una con­tracció capi­ta­lista, en un des­es­pe­rat blin­datge de classe, que serà l'apo­te­osi de la desi­gual­tat i de la ines­ta­bi­li­tat o la democràcia aca­barà posant tot­hom al seu lloc?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia