La Model, espai de memòria

La presó Model ha de ser un espai on es conservi i s'expliqui la història de Catalunya i d'Espanya del segle XX, la seqüència que permetrà a catalans i públic d'arreu del món veure algunes de les raons de la nostra posició en favor del dret a decidir i d'optar per la via de la independència. Lliures de l'Estat espanyol, aquest ens que a l'ergàstul del carrer Entença de Barcelona presenta la seva cara més violenta i repressiva vers les reivindicacions socials i obreres, nacionals i polítiques del nostre poble.

En conèixer la notícia que la presó Model ja es comença a buidar de manera ponderada abans del tancament definitiu, a partir del 2015, cal fer unes reflexions. L'Ajuntament de Barcelona i veïns del barri han de pensar de manera àmplia, no amb mentalitat petita, sinó amb ambició de país i amb criteri històric. Un fet que no exclou un ús social i, ni de bon tros, una possible rendibilitat econòmica. La Model ha estat el termòmetre, el mirall darrer en què es reflectien les lluites del país des de principis del segle XX gairebé fins avui. Des del 1904, tots els esdeveniments del país han deixat empremta en aquest món que ocupa dues illes de l'esquerra de l'Eixample barceloní. Des dels fets del Cu-cut! i La Veu de Catalunya del novembre del 1905 i el militarisme agressiu espanyol als detinguts quinzenaris, una forma arbitrària de repressió espanyola que pretenia escapçar i perjudicar la vida i la personalitat de qualsevol rebel en una societat injusta d'allò més. I així la Setmana Tràgica de 1909 fins al ferm i constant moviment obrer, el catalanisme i les detencions múltiples de personalitats clau de la nostra història. Del període de la dictadura de Primo de Rivera a la Guerra Civil fins al terror del franquisme, quan la Model es converteix en la presó més poblada del món. Una pàgina completa de la nostra història.

Dublín té com un referent turístic la presó on van estar els líders de la independència d'Irlanda. Ara Barcelona és un punt d'atracció turística mundial, s'ha d'aconseguir fer compatible les reivindicacions dels veïns amb la història del país. Igualment podríem citar com a exemples d'atracció històrica la presó de Recife, al Brasil, i els centres de detenció a Santiago (Xile) i Buenos Aires, sense oblidar Alcatraz i Sant Petersburg.

Els espais de Memòria han crescut com centres de preservació del passat arreu del món. Són els llocs on els ciutadans o els visitants poden entendre el com i el perquè de la història, on es poden explicar els avatars i la trajectòria d'un poble. Pocs llocs al món tenen tanta quantitat d'història condensada en un espai concret com la Model de Barcelona, presó que moltes vegades en la història recent del país recollia a les seves cel·les i galeries tota la història de Catalunya. Lloc de dolor, de sofriment, de tristesa, de mort, de garrot vil. També espai d'esperança, d'escola de dignitat, d'històries de fugues i de solidaritat i, és clar, de resistència i rebel·lia.

Hom diu que els catalans ens preocupem com ningú per la intervenció en els fets urbanístics. Ara és l'hora de mil reptes, un país que està en marxa vers el seu futur en llibertat no pot obviar el seu passat immediat, el tenim a l'abast de les mans. Cal coratge i visió de present i futur. La Model ha de ser un espai compatible entre la preservació històrica i els equipaments necessaris, entre uns jardins on els nens juguin i els ocells visquin en llibertat. Com a historiador he passat hores a la Model i he tingut amics i gent admirada com a presos, també algú que hi va ser garrotat. La Model és la prova de nou de l'estimació per la pròpia història dels partits polítics catalans i dels veïns del seu entorn.