L'inconformisme real d'Alain Tanner

Han passat gairebé quaranta anys, i no recordo cap pel·lícula amb un missatge inconformista tan clarivident com el de Jonas, que farà 25 anys l'any 2000, que Alain Tanner va estrenar el 1976, quan les cendres del maig francès encara eren calentes sobre l'asfalt. La Filmoteca de Catalunya dedica un complet cicle al cineasta suís, que ja té 85 anys, en el qual no hi falten Messidor, En la ciutat blanca i L'home que va perdre la seva sombra, però és a Jonas on mostra més cruament la crisi generacional, política i espiritual d'una sèrie de persones dels anys setanta que dipositaven, amb reserves, la seva confiança en el futur del petit Jonas, que, avui, arribant a la quarantena, es troba amb un món que en moltes coses no ha millorat.