Per un nou ‘Big Bang'

Comencem pel començament. L'article segon de la Constitució Espanyola estableix “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Aquest article, per tant, posa límits a la democràcia. I a la manera poc elegant d'una eternitat que presenta l'inconvenient paradoxal d'haver de ser declarada des d'un moment precís de la història (1978), aquest article també liquida qualsevol debat al voltant de l'autodeterminació dels pobles de la Nació espanyola, de naturalesa eterna, intemporal, ahistòrica i, en definitiva, mítica i alliberada dels rigors i incomoditats conjunturals de la democràcia.

Remarco punts tan elementals per recordar que aquest és el marc sagrat amb què s'ha d'enfrontar la política mundana, temporal i lògicament caduca dels partits proconsulta. Des que dilluns passat al Palau de Pedralbes es va oficialitzar el trencament del bloc proconsulta, estem intentant fer exploracions submarines enmig del tsunami. Però ara i aquí, seria de cecs passar per alt o minimitzar que és el govern de l'Estat, que, auxiliat per totes les forces vives de l'espanyolitat (tribunals de justícia, cossos de seguretat, grups financers, Pont Aeri, mitjans de comunicació, partits llibertaris, intel·lectuals...), ha impedit la consulta del 9-N. I ara i aquí costa molt de creure que, amb un curs dels esdeveniments tan previsible i de manual, el president Artur Mas i els partits proconsulta hagin pogut tancar-se per negligència en un carreró sense sortida tan obvi. Massa barroer per ser creïble. La política dels mortals i dels perdedors necessita fins i tot escenificar el que és real. Per tant, el proper 9-N caldrà escenificar de nou la realitat: no podem votar. I investir-nos de més raons per a unes eleccions plebiscitàries, que han de ser immediates. I arribat el moment, si els resultats ho avalen, trencar amb el marc legal, teològic i mitològic de l'espanyolitat.