Keep calm
Podem a Catalunya
La irrupció de Podem
és vista amb recel
des del sobiranisme
Les futures eleccions plebiscitàries anunciades pel president Mas plantegen encara moltes incògnites més enllà de la data o de si hi haurà llista unitària. Una d'aquestes és quin resultat pot obtenir la formació política Podem en cas que s'hi presenti. Tot i que encara no tenen un líder ni un programa per a Catalunya, algunes enquestes ja els donen fins a deu diputats. Aquesta irrupció de Podem a la política catalana és vista amb recel des de bona part del sobiranisme, i no hauria de ser així. Al meu entendre, hem de celebrar que aparegui un nou partit que defensi el dret a decidir dels pobles i la desobediència civil no violenta com a gran eina de transformació democràtica. No són independentistes, és evident, però justament per això Podem no prendrà cap vot als partits independentistes, i en canvi arrossegarà vots de C's o de l'abstenció antisistema cap a la centralitat respectuosa amb el dret a decidir. Si finalment es posicionen a favor del 9-N, des del sobiranisme hauríem de donar la benvinguda a Podem. Un partit nou que decideix caminar al costat dels moviments populars i arrabassar el poder de les elits per donar-lo al poble no podrà fer altra cosa que caminar al costat del moviment popular més important que hi ha hagut mai a Europa: el dels catalans que reclamen ser lliures.
I encara més. Si és cert que acaba tenint un pes decisiu a la política espanyola a les eleccions generals, es pot convertir en un aliat de Catalunya a l'hora de pactar les normes del nou
veïnatge. Aquí no val aplicar la por del “savi per conèixer” perquè ja sabem que “el boig conegut” són els hereus dels franquistes que ens han portat fins aquí. No sé si la revolució que Espanya necessita per modernitzar-se es diu Podem, però sí que estic convençuda que Catalunya necessita seure a negociar la separació amb els qui ens tractin com a ciutadans i no com a súbdits.