Opinió

anàlisi

Els dilluns de Rajoy

Si abans de la crisi el diumenge era un dia de repòs, la recessió l'ha convertit en un dia idoni per proclamar les veritats a preservar. Com que el diumenge la borsa no obre, és el dia triat pel Banc Central Europeu per presentar el resultat dels seus exàmens a la banca. Com que el diumenge rarament hi ha jutges de guàrdia, aquest va ser el dia elegit per Mariano Rajoy per clausurar la reunió intermunicipal del Partit Popular a Múrcia. Davant els quadres i militants que venien d'assistir impàvids a una setmana d'esglai, en què han vist la imputació d'Ángel Acebes, la baixa Rodrigo Rato com a militant i un nou pagament en negre de 750.000 euros per obres a la seu de Gènova, 13, el missatge del president espanyol i del PP era esperat com un bàlsam per a l'esquerdada moral col·lectiva dels populars. “Unes poques coses no són 46 milions d'espanyols ni el conjunt d'Espanya”, es va limitar a dir Rajoy.

A banda del seu recurs subtil a la sinècdoque –convertint la part en tot i obviant que l'Audiencia Nacional no ha obert una causa contra 46 milions d'espanyols, sinó només contra el PP per la suposada caixa B–, Rajoy va tornar a desestabilitzar els seus amb l'hàbit de no anomenar res pel nom. “El que fan alguns” i “unes poques coses” van ser els esments més nítids que els populars aplegats diumenge a Múrcia van poder sentir del seu president sobre la particular setmana horribilis, que incloïa la imputació d'Acebes, secretari general amb Rajoy entre el 2004 i el 2008. La inconcreció del president espanyol evocava aquell 3 de febrer del 2013, en què l'aparició dels papers del seu gerent i tresorer Luis Bárcenas el va portar a dir que “tot era fals... tret d'algunes coses”.

La devoció per la inconcreció que practica Rajoy és perdonada pels seus, que en el passat ja han hagut d'assistir a mostres d'afecte públic que el pas del temps ha convertit en fonoteques vergonyants. “Vull un govern com el que presideix Jaume Matas a les Balears. Aquest és el govern que jo vull per a Espanya“, va arribar a dir Rajoy, el 28 de febrer del 2004 i sent líder de l'oposició, sobre el polític que ara ocupa una cel·la al penal de Segòvia. “Crec en tu i en el que fas; t'he vist actuar. La immensa majoria dels valencians i dels espanyols creuen en tu. Sempre seré darrere teu, o davant, o a un costat”, li dedicaria Rajoy a Francisco Camps el 3 de juny del 2009. Escaldat per aquests talls de veu que va regalar a la fonoteca estant a l'oposició, ningú al partit no es podia estranyar pel fet que Rajoy hagués trigat dos anys des de l'esclat de l'escàndol de la comptabilitat B a pronunciar el nom de Luis Bárcenas, l'1 d'agost del 2013 al Senat, gairebé set mesos després de teclejar-li per SMS: “Luis .Ho entenc. Sigues fort.”

Amb José María Aznar assistint en silenci a les peripècies judicials dels seus i fent-se només visible a la llotja del Bernabéu, Rajoy va parlar de la corrupció que envolta Gènova, 13 com “unes poques coses” al final d'un cap de setmana que ell havia inaugurat alertant els catalans dels “viatges a l'edat mitjana”. Però el diumenge va expirar i va arribar el dilluns, un dia feiner a l'Audiencia Nacional i tan evocador que va inspirar un poema –Lunes– a l'oncle d'Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, el poeta barceloní Jaime Gil de Biedma. “Quizá tienen razón los días laborables”, deia un vers del poema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.