Paraules sagrades

Fa uns dies, pocs, vaig assistir a les V Jornades Marçalianes que, dedicades a la relació de Maria Mercè Marçal amb les arts, van celebrar-se parcialment a la Universitat de Girona. Em va agradar ser-hi com a lectora de Marçal, de la seva poesia de bruixes, de germanes i estrangeres, de les raons del cos. També perquè sóc una apassionada de La passió segons Renée, la seva única, esplendorosa, novel·la. En fi, em va agradar ser-hi per la memòria deguda a l'obra, però també per recordar amb estima una dona que va morir als 45 anys, quan encara tenia tant per viure i per escriure. I em va agradar escoltar què van explicar-ne Pepa Balsach, Mercè Ibarz, Joana Masó, Júlia Bel, Anna Bayó, Ester Xargay. En un vídeo que aquesta última va recuperar, i en el qual diversos artistes parlen de Marçal, hi apareix Perejaume, que també va ser a les jornades per presentar El senyal de la pèrdua, un llibre recentment publicat per Empúries que, amb la cura d'Heura Marçal i Fina Birulés, reuneix el dietari que la poetessa va escriure al final de la seva vida, malalta del càncer que va matar-la, i unes cartes adreçades a Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien.

Perejaume va parlar bellament d'El senyal de la pèrdua, de la iconografia de la “pietà” a propòsit d'aquest text del dietari de Marçal: “Hi ha d'haver uns braços essencialment maternals, invisibles i potents per reposar-hi quan totes les meves mares de la terra senten el mateix terror que jo”; del contacte i el coneixement a través del tacte que es va atrofiant privilegiant-se tant la vista. Però les seves paraules van fer-se més visibles quan, amb els llums de la sala apagats, Paquita Garcia, invident, va llegir amb el sistema Braille fragments del dietari. Va ser un moment emotiu difícilment transferible. Estic llegint el dietari, corprenedor, sentint aquests versos de Pere Gimferrer que fan de pòrtic al llibre: “No toquem res: paraules tan ferides / que són sagrades com un llum votiu / tanta bellesa enllumenada d'oli / del temple del silenci i de la claror.”