Escriure en femení

No sembla pas que la cosa evolucioni gaire bé pel que fa a la convocatòria d'unes eleccions, siguin normals, plebiscitàries o constituents. Vull dir, per entendre'ns, que no sembla que n'hi hagi d'haver. Es percep en l'ambient un cert refredament, després de les conferències, les compareixences, els aclariments, els desmentiments i els comentaris dels uns i dels altres. El fet és que si no s'afanyen no hi haurà comicis abans d'unes municipals que podrien anar més enllà de l'estricte marc local. Ja ho veurem.

El que jo volia comentar, però, és una de les últimes propostes d'ERC. Alfred Bosch, candidat dels republicans a l'alcaldia de Barcelona, ha dit fa poc que un bon dia per convocar els electors seria el 8 de març, “perquè és el Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Fins aquí, mira, un argument com qualsevol altre. També podríem dir que ho és, un bon dia, perquè en aquesta mateixa data va néixer Josep Pla. Però, no. Resulta que el 8 de març és un dia encertat perquè “volem escriure Catalunya en femení i volem que sigui molt treballadora...”. No sé si riure o plorar. Entenc que es tracta d'una broma, i per això miro de riure, sense que hi trobi, però, cap gràcia. Fa poc, algú tan respectable i tan poc sospitós de masclisme com Marina Garcés, escrivia contra l'encapsulament dels estudis feministes que només concretaven els seus esforços en el món femení. “Crec que això”, deia la filòsofa, “és precisament el que volen els que segueixen alimentant el patriarcat des de l'acadèmia, la cultura i els mitjans”. En lloc de “contagiar i intervenir” en tots els temes, amb una mirada diferent, intel·ligent i dinàmica, molts voldrien que les dones es preocupessin només de les dones. No dic que l'Alfred Bosch ho intenti, però sí que, amb bromes com aquesta (què vol dir “escriure en femení”?), més aviat fa plorar.