Centre urbà sense encant
Imaginin per un moment que tenen una màquina que els permet traslladar-se d'un punt a un altre instantàniament. No, no en el temps per saber com ha acabat el procés sobiranista... Bé, tornem-hi. I imaginin que usen la màquina per desplaçar-se pels centre urbans de diferents grans ciutats catalanes. Just el punt més comercial, no sé, a la plaça Catalunya o el Portal de l'Àngel de cada ciutat... Què passaria? Doncs el més probable és que els fos molt difícil distingir-ne un d'un altre... Arreu trobarien les mateixes botigues, bé, les mateixes botigues de cadenes de roba, de complements, de sabates, de menjar ràpid... s'haurien de fixar en els escuts de les plaques dels carrers per descobrir en quina ciutat es troben.
Aquesta sensació de pèrdua d'originalitat ja es dóna ara i obeeix a la llei de l'oferta i la demanda perquè aquestes botigues que fan que tots els centres urbans semblin còpies estan aquests dies ben plenes de gent que no para de fer servir la seva Visa. Però encara serà pitjor. O anirà a més, perquè no tothom ho deu viure com un fet negatiu. Demà passat, dimecres 31 de desembre, acaba la moratòria per als lloguers de renda antiga en locals comercials associada a l'entrada en vigor, el llunyà 1994, de la nova llei d'arrendaments urbans, la famosa LAU, aprovada pel govern del PSOE. La LAU, entre moltes altres coses, dóna per acabats els lloguers que es van signar abans del maig de 1985 i fa que molts dels comerciants dels centres de les ciutats hagin de passar de pagar entre 500 o 700 euros mensuals a 6.000, 7.000 o 10.000, dependent del municipi. Aquests preus només són a l'abast de les grans cadenes, que des de ja fa uns anys s'estan fent els amos i senyors de tots els centres urbans de les grans ciutats i estan foragitant a les botigues de tota la vida a les perifèries, on el pas de veïns i de turistes és molt menor.
Tot plegat no té una solució gens fàcil, ja que, com he dit abans, les grans cadenes assumeixen aquestes grans inversions perquè les rendibilitzen. I legislar per a la protecció de les botigues històriques, emblemàtiques, centenàries, com per exemple, ha fet Roma, tampoc és fàcil, ja que cadascuna és un món. Ara sobta que en un moment en què tant es parla de la protecció del model comercial català arrel de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei catalana en favor de l'espanyola es permeti aquesta uniformalització que no sabem on ens durà.
