CECBL

O sigui: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Que fa 40 anys que funciona. Un dels seus inspiradors va ser l'historiador Dr. Jaume Codina, pedagog lliurat a la causa no gens senzilla de dignificar el delta del Llobregat, que arrossegava memòries del fang i del criminal cruzamiento de brazos de las autoridades. La frase és d'un article, a la revista La Hormiga de Oro, de 1902. En un número, per cert, on es parla amb devoció no gens encarcarada de Jacint Verdaguer. L'actitud de deixadesa criminal de les autoritats es refereix als efectes catastròfics d'un nou desbordament del riu Llobregat... un dels rius més feiners de Catalunya. I si no, que algú ens recordi les històries que vinculen riu amb colònies tèxtils i amb regadius per a l'agricultura. En un país que afalaga els dropos, calia que algú defensés la importància d'un riu, de ressonàncies, a més, tan verdaguerianes. Gràcies al mestratge de Jaume Codina, el nou Centre d'Estudis Comarcals ensenyava les seves cartes i els seus projectes amb un Manifest sobre l'Aigua. És a dir: volia treballar a fons contra la degradació d'una comarca estranya, amb el cap a tocar de Montserrat i amb els peus al mar.

Els primers anys, el centre nou de trinca –que havia nascut malgrat els silencis i retards oficials, pel que fa a la seva aprovació– no tenia ni seu: una dissort que va esdevenir la sort d'una rifa imaginària. Perquè ens obligava a presentar-nos als diferents pobles i ciutats, més o menys suburbials, de la comarca. I a ensenyar les cartes a qui les volgués llegir. En unes primeres jornades del CECBL, a Sant Feliu, la capital eclesiàstica de la comarca, hi va haver debats sobre la fauna i la flora, sobre toponímia i onomàstica, sobre models d'administració territorial, sobre patrimoni arquitectònic d'una comarca, feta, refeta i per a alguns “desfeta”, sota el signe d'un procés migratori, amb escàs control polític i sota el signe de l'especulació més bèstia. La torna de tot plegat, però, va ser que el Baix Llobregat havia estat i era pionera en les lluites obreres i veïnals. I aquest capital ingent de lluitadores i lluitadors mai no deixaven de recordar que pertanyien a una comarca. El riu Llobregat mai no hauria aconseguit un homenatge més ric, més prenyat de voluntat transformadora.