El cistell de les cireres

L'any 2015 serà un any emi­nent­ment elec­to­ral i la pri­mera cita la tin­drem a Grècia d'aquí a poc més de quinze dies. Els comi­cis grecs ens afec­ta­ran tant des d'un punt de vista econòmic com polític. Si es com­plei­xen els pronòstics i l'esquerra radi­cal agru­pada en la coa­lició Syriza acon­se­gueix aquest cop ser la força més votada, Europa haurà d'afron­tar la pos­si­ble rebel·lió d'un govern de la zona euro a les direc­trius de les polítiques d'aus­te­ri­tat. En el cas de Grècia això pot tenir unes con­seqüències molt con­cre­tes, en tant que és un país inter­vin­gut en el qual s'han por­tat a terme dos plans de res­cat i en el qual s'han dei­xat en sus­pens les apor­ta­ci­ons d'una nova injecció econòmica a l'espera dels resul­tats d'aques­tes elec­ci­ons. La recu­pe­ració econòmica, o el model que s'apli­qui per acon­se­guir-la, tenen una cita a Grècia. Qui pot pagar les con­seqüències del que passi és l'euro i l'esta­bi­li­tat de la moneda euro­pea. Des d'un punt de vista polític tot­hom estarà molt pen­dent de com reac­ci­o­narà el màxim expo­nent de la política rup­tu­rista quan esti­gui, si hi està, al cap­da­vant de la res­pon­sa­bi­li­tat de govern. De moment Syriza ha demos­trat un prag­ma­tisme abso­lut i ha res­post a l'intent dels seus adver­sa­ris de sem­brar la por fent un gir que els ha por­tat a com­pro­me­tre's amb el futur de l'euro. La coa­lició grega, com Podem a Espa­nya, no té cap pro­blema a decla­rar un prag­ma­tisme d'opor­tu­ni­tat que els porta a ade­quar el seu dis­curs a l'evo­lució de l'opinió pública. Són des­a­com­ple­xa­da­ment popu­lis­tes.

Les elec­ci­ons de Grècia tenen una
for­mu­lació gai­rebé ple­bis­citària. El con­ser­va­dor Andoni Samaràs, incapaç d'asso­lir una majo­ria sufi­ci­ent per con­ti­nuar amb la seva pro­posta política, ha deci­dit que era el moment de caixa o faixa.

Les següents elec­ci­ons que ens podem tro­bar al calen­dari d'aquest any són uns comi­cis avançats al Par­la­ment si el pre­si­dent Mas arriba a la con­clusió que es donen les con­di­ci­ons ade­qua­des per fer-les pre­ci­sa­ment en clau ple­bis­citària. Fins ara Artur Mas havia defen­sat que això pas­sava per una can­di­da­tura con­junta, al més àmplia pos­si­ble, de les for­ces que donen suport al procés. Pel que ha trans­cen­dit els últims dies, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat podria estar con­si­de­rant la pos­si­bi­li­tat de con­vo­car aquests comi­cis tot i que un pos­si­ble acord no sig­ni­fi­qui concórrer amb una mateixa can­di­da­tura. Si final­ment hi ha elec­ci­ons al Par­la­ment, totes les enques­tes apun­ten que irrom­pria amb força l'opció de Podem, però de ben segur que ho faria impul­sada o fre­nada pel pre­ce­dent grec.

Unes elec­ci­ons que tenen data fixada i ina­mo­vi­ble són les muni­ci­pals. Tot i que la lògica de la política local és molt dife­rent a la resta, això no vol dir que s'aïlli de la política naci­o­nal. No serà el mateix dis­curs el dels par­tits que es pre­sen­tin segons si hi ha hagut abans unes anti­ci­pa­des i segons quin hagi estat el resul­tat. Si el resul­tat al Par­la­ment serà deci­siu per al futur del procés, les muni­ci­pals ho seran per als par­tits. En un esce­nari de pre­vi­si­ble ato­mit­zació el poder real de les for­ma­ci­ons es mesu­rarà, també, en el nom­bre i la importància –per la suma de pres­su­post de què es dis­posa– dels ajus­ta­ments que es gover­nen.

Les elec­ci­ons que cada cop sem­bla que s'allu­nyen més són els comi­cis a les Corts espa­nyo­les. Si res no fa tron­to­llar el camí de la recu­pe­ració, Mari­ano Rajoy sem­bla que esta­ria con­tem­plant la pos­si­bi­li­tat d'allar­gar tant com pugui la con­vo­catòria, la qual cosa pot sig­ni­fi­car fins i tot dei­xar-les pel gener de l'any vinent. En tot cas cal no obli­dar que les muni­ci­pals són també autonòmiques a la majo­ria de comu­ni­tats autònomes, i de la mateixa manera que el PP va pre­pa­rar el seu ater­ratge a La Mon­cloa encer­clant Madrid, la pèrdua o el debi­li­ta­ment als bas­ti­ons tra­di­ci­o­nals podria fer sal­tar pels aires el par­tit. En defi­ni­tiva, totes les cire­res que hi hagi al cis­tell aca­ba­ran per bar­re­jar-se.