Construïm una nova bombolla
No, el títol no es refereix al renaixement de la bombolla immobiliària, encara que també podria ser, a la vista d'indicis que podrien acabar demostrant que no hem après la lliçó. El títol, doncs, al·ludeix a la plataforma amb aquest nom que fa pocs dies es presentava en societat a través d'un manifest publicat a La Vanguardia. Immediatament –a través d'una piulada– Josep Antoni Duran i Lleida celebrava la constitució d'aquest moviment que ell mateix havia anunciat fa uns mesos i n'alabava els impulsors.
La Vanguardia? Duran i Lleida? Construïm? No formen part d'un mateix trencaclosques, totes aquestes peces? Els signants del manifest proven de dissimular-ho: “Valorem els fonaments i l'experiència històrica d'Unió Democràtica de Catalunya, que ha preservat i mantingut viu un llegat polític d'abast europeu i mundial, però no ens movem impulsats per aquesta força política ni per cap altra.” I posats a dissimular, deixen alguns hams enmig del text.
Un: “S'han destruït llocs de treball, la confiança en les institucions, molts valors bàsics per a la vida en comú. S'han destruït garanties socials i prestacions de l'estat del benestar...” O “Els principals problemes que afronta la nostra societat són l'atur, la precarietat, la situació de l'economia de persones i famílies senceres...” Aquestes semblen unes reflexions a l'esquerra del ventall polític... Dos: “Creiem que és imprescindible impulsar un canvi de les actituds, el llenguatge i les formes que fan servir de forma semblant tots els partits tradicionals i que, justament, han provocat que hagin perdut la confiança de la ciutadania.”
Si anem sumant indicis, ara sembla que arribem a la parcel·la dels nous moviments: Podem? Procés Constituent? No. Al costat dels hams hi ha també l'etiqueta de la botiga on han estat comprats: “S'està a punt de destruir la pau social, la convivència...”, “Ens afirmem en el millor del catalanisme polític que, en definitiva, ha construït la Catalunya moderna [...] en una dinàmica permanent de regeneració democràtica i pactisme històric...” I si tanquem el cercle amb els noms del signants del manifest, identificats amb naturalitat amb el mateix liberalisme polític que el seu mentor inicial, el trencaclosques deixa de ser-ho: del que es tracta és de reconstruir novament la bombolla de l'estat plurinacional, la unitat del mercat hispà, el diàleg mesell i submís de la gallina amb la guineu.
