Un altre recompte per Sant Jordi

ada Sant Jordi, arriba aquest recompte estret de títols i noms que es va tornant més degradant com més el precisen. El rànquing d'urgència que facilita el Gremi de Llibreters al vespre ja ens hem acostumat que sigui corregit l'endemà mateix amb un sistema de càlcul informàtic que, al cap de tan sols quatre dies, el torna a reordenar sumant-hi les vendes de carrer per aportar a penes un ennuec de tristesa a la llista primera. En realitat, que en la relació definitiva Albert Espinosa passés al davant de Sílvia Soler o que Pilar Rahola s'enfilés un parell de posicions té molt poca importància, excepte per a les escuderies editorials que representen. Hauria significat un veritable impacte que, poso per cas, Adrià Pujol o Francesc Serés haguessin aparegut inopinadament a la llista, que Víctor Català no n'hagués quedat al final despenjada, o que els lectors de Thomas Wolfe o Marilynne Robinson haguessin rebentat la insularitat catalana de la festa.

Que els campions habituals s'intercanviïn els llocs del podi no posa gaire emoció al recompte. En proporciona més saber que els títols més venuts van representar un escàs 6,49% del milió i mig total de llibres despatxats. Això significa, i no és poca cosa, que Bosch, Espinosa, Sala i Martín, Dueñas, Martell i companyia van vendre plegats prop de cent mil exemplars –uns 1.655 per barba si la proporció fos equitativa–, però que més d'un milió quatre-cents mil llibres no eren de cap d'aquests autors. De qui eren, doncs? No ho sabem, i aquesta és la meravella. Hi havia, segons les estimacions del gremi, fins a 43.070 títols diferents dels quals es va vendre algun exemplar. Si en descomptem els seixanta que ja detallen les llistes dels més venuts tant en català com en castellà en les tres categories tradicionals de ficció, no-ficció i infantil i juvenil, queden encara 43.010 títols per identificar. És molt probable que entre ells hi continuï havent productes infames. Però alimentem l'esperança que s'hi ocultin també, vés a saber, potser Joaquim Español, Marina Tsvetàieva, Josep M. Esquirol, Maylis de Kerangal, fins i tot Victor Català rient per sota el nas... Siguem agosarats, posats a imaginar: pot ben ser que algú comprés un llibre de poesia i tot, que el Gremi de Llibreters no reconeix ni com a gènere; els pulcres volums de Blai Bonet o Walt Whitman, per exemple, com dos sentinelles de guàrdia amb els seus uniformes de gala.

C