La Girocleta xerrica

La introducció de la Girocleta és una iniciativa molt lloable. No es pot dir que representarà un gran progrés per la ciutat, tret que no se sigui un acòlit del règim. S'ha posat en pràctica d'una manera molt poc notable. Com si haguessin volgut complir l'expedient. A Barcelona, on de la idea en diuen Bicing i el nom els deu sonar estranger, ja podran dir «caram, aquests de Girona, també tenen Bicing». El desplegament fa riure: 8 estacions i un total de dos-cents aparcaments. Desconec els estudis que han fet, per dir si són poques o massa les 160 bicis que hi ha disponibles. Em sembla ridícul, un quiero y no puedo: si em diguessin que són parades de metro ho entendria, però tant d'espai entre estacions de bicicletes em sembla contrari a la filosofia de proximitat que busca la Girocleta. Fixeu-vos en el plànol del servei públic de bicicletes de Girona al web de l'Ajuntament, al d'El Punt o al tríptic que han enviat o que han escampat arreu de la ciutat. Pregunteu-vos per què no hi ha aparcaments al pavelló de Fontajau, zona que sempre apunten com un pàrquing dissuasiu. Pregunteu-vos per què no n'hi ha a la Barca, al costat del complex d'Ocine. O al costat de l'Auditori i del Palau de Fires. I en posaria un altre als Salesians, entre el Pont Major i Pedret. I un altre a la plaça de Sant Pere, a l'entrada del Barri Vell. I arribaria al camp de futbol. Hi ha poca oferta, no permet acostar prou a llocs de centralitat... Imagineu que, amb tan poques estacions, ho trobeu tot ple. Què heu de fer? Anar-lo a buscar a la quinta forca. I, per adobar-ho, com que no pots arribar a tota la ciutat en bicicleta, et penalitzen si es fa servir més de mitja hora i, fins i tot, t'expulsen del servei si l'has fet servir més de dues hores tres cops. Crec que l'invent ja xerrica, com si nasqués desengreixat o amb les rodes desinflades. No permet fer res que no puguis fer a peu.