Ideologia i interès
La democràcia catalana és jove i l'espanyola també, varen néixer del mateix origen i al mateix temps. En democràcia sempre hi ha una part del vot que queda determinada per la ideologia, hi ha o no coincidència de principis i valors de la ciutadania amb el que representen certs partits. Una altra part del vot es determina per l'interès del votant respecte dels programes que es presenten, coincideix o no el programa partidari amb l'interès de l'individu o del grup del que forma part?
El primer és ideològic i per tant estable, les coincidències de principis, valors i creences no poden ser d'una altra manera, el segon és contingent, els programes dels partits canvien i els interessos individuals i dels grups socials també, la coincidència d'avui es pot convertir en la discrepància de demà.
Les democràcies joves tendeixen a votar per ideologia i les madures per coincidència d'interessos entre votants i partits, té en aquestes menys importància la ideologia i més la feina política feta que es premia o es castiga a partir de la valoració del que s'ha fet i del que s'espera que es faci en el futur. A les democràcies madures l'incompliment del programa electoral és severament castigat, es vota en funció del que es compromet pels partits als electors, a les democràcies joves no perquè es vota per identitat ideològica i els partits es senten més obligats pel que diuen creure i representar que pel que han promès fer.
A les democràcies joves és per tant l'alternança més difícil que a les madures i la permanència dels partits al govern tendeix a allargar-se. La ideologia varia sempre menys que l'interès... La dreta ha governat a Madrid els últims 20 anys, la corrupció ha estat una taca forta i permanent en la política i els polítics de la Comunitat Autònoma i l'Ajuntament, hi ha desenes d'encausats dels que hi ha proves de corrupció partidària i personal.
La política desplegada en els darrers anys ha estat sòlidament de dretes, reforma laboral, reducció de prestacions socials, impostos centrats en les rendes de treball... La classe treballadora i la classe mitjana baixa han estat especial i injustament castigades per aquestes polítiques...
La dreta ha passat d'un 58% (PP i UPyD) dels vots al 2011 al 48% (PP, C's i UPyD) a l'Ajuntament de Madrid i el partit més votat, PP, era i continua essent el partit representatiu de la dreta, que ha estat a l'origen de la gran majoria de casos de corrupció quan es manifesta per la ciutadania que és aquest el problema que més els incomoda de la política... El transvasament de vots del PP a C's es deu probablement a la corrupció però la política de dretes continua tenint un recolzament similar, encara que menor, al que tenia perquè això és ideologia. La davallada de suport ciutadà no ha estat proporcional als efectes d'aquestes polítiques en les classes més desprotegides...
L'argumentació de què l'oposició no ha presentat candidats fiables i sòlids no aplica perquè el mateix electorat que no els ha votat els valora, a la Comunitat Autònoma el més valorat és el candidat del PSOE Angel Gabilondo i a l'Ajuntament la candidata de la coalició d'esquerres, Manuela Carmena de “Ahora Madrid”.
Hem de concloure que a un gran nucli urbà amb renda alta com és Madrid la ideologia és la raó que més influeix en el sentit del vot. El retiment de comptes és un dret encara desdibuixat.....som una democràcia jove.
A Catalunya, si es compara el vot al 2011 amb els resultats de les eleccions municipals del 2015, el sobiranisme ha crescut moderadament comparat amb la seva absoluta visibilitat social i presència en els mitjans, 38% (CIU, ERC i CUP) al 2011 i 45% al 2015. Si hi ha una decisió ideològica aquesta és probablement la més clara, la ideologia de la ciutadania de l'any 2011 no ha canviat substancialment al 2015. Els que pensen que el sobiranisme perdrà recolzament haurien de fonamentar la seva teoria en un interès canviant de la ciutadania, però no és el cas perquè aquest es recolza més en ideologia i sentiment de pertinença que en interès i benefici, i l'interès pot canviar però la ideologia poc perquè les raons que la justifiquen no s'afebleixen amb el temps.
La conclusió és que, per ideologia, tenim a Catalunya una societat dividida en quasi dos parts iguals i no sembla que a curt termini aquesta situació pugui canviar encara que la política del Govern Central de menysteniment i atac directe probablement es mantindrà. Els independentistes poden estar tranquils el recolzament social a la independència es mantindrà ... però possiblement no són encara prous.
