Cada dia que passa es fa més evident que hauríem d'haver pogut votar sobre la independència de Catalunya a principis d'any, abans de les eleccions municipals i mentre el país encara estava impregnat del 9-N. Llavors era l'hora. Però el cas és que en aquell moment va ser políticament inviable, i hem allargat un procés que està fatigant els més incombustibles i que dóna temps als adversaris per unir-se i entonar junts els cants de sirena de la tercera via.

Per això és imprescindible que l'independentisme torni a agafar la iniciativa i faci un tomb a la situació d'estancament que vivim des de fa uns mesos. Que faci una proposta excepcional, que sigui motor i ajudi a recuperar la il·lusió, que deixi clar que el 27-S és un plebiscit sobre la independència i, sobretot, un acte de desafiament a l'Estat espanyol.

Hi ha una proposta que Òmnium Cultural posa sobre la taula i que reuneix tots aquests requisits: la llista civil o la llista per la independència, el nom és el de menys. Una llista conformada per representants de la societat civil de tot el ventall ideològic i amb el suport explícit, des de fora, de tots els partits polítics independentistes. Si aconseguim que aquesta candidatura sigui una realitat, des de l'independentisme tornarem a portar el timó del procés, recuperarem la confiança en els partits –que hauran estat extremadament generosos–, i agrairem als representants de la societat civil que s'arremanguin i facin un pas endavant en el compromís pel país.

La proposta, a més, no suposa en cap cas prescindir dels polítics, a qui considero absolutament necessaris en els mesos decisius que vindran després del 27-S. Amb aquesta fórmula tindrem un Parlament format per societat civil i un govern format per polítics, ja que, a excepció del president, la resta de membres de l'executiu no cal pas que siguin diputats. Una proposta que és la quadratura del cercle i que ens permetria dir “ara sí que és l'hora”.