Necessari i incomplet

Terrassa està de festa. El proper 29 de juliol es posarà en marxa l'anomenat metro de Terrassa, el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) des del centre de la ciutat fins a Can Roca, a tocar de Matadepera, i amb parada al campus de la UPC i amb un intercanviador amb la Renfe. Rere queden dotze anys, dotze, d'obres, i una inversió de 401 milions d'euros. Segurament, si a cadascú de nosaltres li haguessin dit que havia de retallar alguna partida del pressupost de la Generalitat per la crisi, n'hauria triat una de diferent, i les obres públiques, com ja és conegut, van ser les grans damnificades. En tot cas, i al costat d'altres, el perllongament dels FGC a Terrassa i a Sabadell són dues obres cabdals si de veritat es vol que la regió metropolitana de Barcelona presumeixi d'un transport públic de qualitat. Aquest, a Barcelona ciutat, pot ser un exemple. Però es va diluint quan et vas allunyant de la capital, fins a no ser competitiu. Una persona que viu en una ciutat de la segona corona metropolitana ja té problemes de mobilitat. I si no té uns horaris dels considerats estàndards, més. I no parlem de si viu en una població d'aquesta segona corona que no sigui capital.

Es preveu que aquesta infraestructura doni servei a més de 5 milions de persones cada any. Només aquesta xifra ja dóna una idea de la seva importància. Aproparà encara més Barcelona als terrassencs, però també es podrà usar a manera de metro i portarà els habitants metropolitans a visitar una ciutat cada cop més oberta al turisme. Però és incompleta. No pot ser que es tardi més a fer el trajecte de Terrassa a Barcelona en FGC ara que fa 20 anys (recordeu els semidirectes?). No pot ser que es tardi menys de Sants a Girona en TAV que de Terrassa a plaça Catalunya en FGC. S'ha actuat al final de la línia. Ara cal actuar al principi. La cua de maniobres de plaça Catalunya, que ha de permetre més freqüència de pas, s'ha de fer ja si els FGC volen ser, de veritat, competitius.