Urnes i manilles

L'actual conflicte agut entre Catalunya i Espanya es deu a moltes  causes encreuades però, sens dubte, cal explicar-lo, també, com un xoc de legalitats que ve de la Transició i, indirectament, de la mateixa Guerra Civil. El Pati dels Tarongers marca la línia legítima dels  residents de Catalunya al llarg del segle XX, que comença amb Enric  Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, presidents de la Mancomunitat, i continua amb Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Irla, per acabar amb Josep Tarradellas. Aquesta línia successòria, clara i del tot acceptada, no té res a  veure amb la legalitat espanyola. D'ella s'exclou, per exemple, Alfons  Sala, que va ser imposat com a president –i liquidador– de la Mancomunitat després del cop d'estat de Primo de Rivera. La resta de  residents, tots, van patir presó i exili, en un moment o altre, a  causa del seu compromís amb el país. La presidència de Macià va ser la culminació d'una llarga lluita  clandestina, amb tota mena de patiments i repressió. El seu successor,  Lluís Companys, va ser, primer, empresonat per la República i, acabada  la guerra, va ser detingut, deportat i afusellat. Josep Irla va morir a  l'exili i Josep Tarradellas va tornar després de passar-se mitja vida  essent, ell sol, la Generalitat. La legitimitat catalana, per tant, no coincideix amb la legalitat  espanyola. La majoria dels presidents d'aquest país han estat  considerats delinqüents perillosos en alguna ocasió pels diversos  règims de Madrid. Per això que avui Artur Mas estigui imputat o que  amenacin de suspendre la Generalitat no és més que un altre episodi d'aquest xoc de llarga durada. Un altre episodi que, aquesta vegada,  acabarà essent l'epíleg.