La via no política

No ens enga­nyem. A vuit dies de les elec­ci­ons i a l'espera d'algun altre informe ofi­ci­al­ment no oficiós de difa­mació con­tra Mas o el sobi­ra­nisme, l'espa­nyo­lisme no ha per­dut el con­trol de la situ­ació. Fins a aquí ha acon­se­guit el seu prin­ci­pal objec­tiu: que no hi hagués debat polític de cap mena. Posi­ci­o­nat en l'amenaça, en l'afi­na­ment dels ins­tru­ments de repressió legal, en la pressió inter­na­ci­o­nal i en l'apel·lació ètnica, l'espa­nyo­lisme ha ren­di­bi­lit­zat la seva manca d'argu­men­tari polític. Men­tres­tant l'inde­pen­den­tisme, tit­llat de “nazi”, de “boge­ria col·lec­tiva” i “d'interes­sos de classe” –tera­to­lo­gia que pretén fer infe­rir que entre l'inde­pen­den­tisme no hi ha ciu­ta­dans pobres i que l'espa­nyo­lisme només es nodreix de legi­ons d'éssers explo­tats pel capi­tal sobi­ra­nista–, ha inten­tat bas­tir un espai comu­ni­tari a través d'una acti­tud escru­po­lo­sa­ment democràtica. Ni per tra­dició ni per estratègia l'espa­nyo­lisme se sent còmode en la con­fron­tació democràtica de les idees. Amb uns prin­ci­pis polítics ja blin­dats per una Cons­ti­tució que reposa sobre la pota de l'exèrcit, per a l'espa­nyo­lisme un debat polític i una jor­nada elec­to­ral són només moments retòrics dins d'una història eterna. Amb l'escan­da­losa com­pli­ci­tat d'uns mit­jans de comu­ni­cació auto­de­gra­dats a agència publi­citària, amb la com­pli­ci­tat d'algu­nes enti­tats bancàries que saben que estan men­tint, l'espa­nyo­lisme per­se­vera en aquesta línia de negació de la política, en què li resulta molt més còmode dir no a tot que no pas dis­cu­tir res. Gràcies a no con­ce­bre la política i les elec­ci­ons com un procés de dis­cussió cívica, l'espa­nyo­lisme ha evi­tat reconèixer l'inde­pen­den­tisme com a sub­jecte polític i ha pogut donar carta de natu­ra­li­tat a expres­si­ons des­truc­ti­ves, com ara fun­dar el seu ide­ari en una de les mani­fes­ta­ci­ons de la xenofòbia: la cata­la­nofòbia. En els pro­pers set dies, men­tre espera uns resul­tats elec­to­rals sufi­ci­ent­ment con­fu­sos i men­tre con­fia en C's i en l'opor­tuníssim efecte dis­su­a­siu pro­mo­gut per CSQP/Pode­mos, l'espa­nyo­lisme aspira que la seva manca d'argu­ments democràtics ama­gui la seva manca d'argu­ments democràtics. Això comença a assem­blar-se a un estat d'excepció.