Moix fidel

La nova Catalunya sorgida de les darreres eleccions necessita, més que mai, gent fidel com Santi Moix: un pintor fidel als valors de la terra i als valors de la sensibilitat. És un català amb projecció internacional que enllesteix al Pallars Sobirà una obra original, emotiva i captivadora. Pinta al fresc l'interior de l'església de sant Víctor, a Saurí, a la vall d'Àssua, municipi de Sort, esperonat per persones que viuen al poble, o que hi tenim casa amb arrels familiars o vincles amicals. Hi treballa amb suports econòmics institucionals: Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació. Fa un any vaig reproduir en aquesta columna d'El Punt Avui unes paraules de Moix que ho deien tot sobre l'esperit que l'anima en l'agosarada iniciativa de revifar un recinte romànic: “Cerco que les seves parets –deia ell– es transformin en una explosió que il·lusioni per la força de la modèstia i la sensibilitat, com un radar de tot allò que l'església escolta i sent.” Ha estat fidel al projecte. Moix copsa amb un talent genial colors, formes i sons de les palpitacions vitals d'Àssua, sublimades en una fusió de natura i ànima. Flors, bestiar, fulles, insectes, pedres i prats, boscos i carenes, tradició i esperances, terra i treball, els incorpora a l'espai religiós d'un poble que ell estima des de la seva infantesa. Sovint hi torna per “renovar energia vital”, tal com ho vaig explicar, en paraules d'ell, en un altre article publicat fa cinc anys també en aquest diari. Moix ha estat fidel, doncs, al seu imaginari personal. És també fidel –potser sense saber-ho– als misteris fascinants de les devocions mil·lenàries. He vist en un reportatge de TV3 que dins aquell esclat de plasticitat vitalista i acolorida Moix ha posat un sant Pau, apòstol representat també en el coll d'una campana de la veïna església de Bernui amb una inscripció extreta de les Epístoles paulines de la captivitat. Fidelitats culturals en un sentit ampli, com les que es conjuminen en l'univers Moix, són les que caldrà envigorir en una nova Catalunya que no ha d'aspirar només a l'emancipació política, fiscal i financera.