Feixisme impune

Avui és 9 d'octubre. Una data que diu molt poc a Catalunya però que entra dins l'univers simbòlic valencià. Va ser un 9 d'octubre –potser un 8, perquè això de la història no sempre és precís–, de 1238, que Jaume I va entrar a la ciutat de València després de la rendició dels seus habitants musulmans. Un 9 d'octubre, segons diuen els manuals més gastats, en què “el regne de València es va reincorporar a la cristiandat”. I és aquest el dia que els valencians de la ciutat han festejat com a més propi i en què ara la mal dita “comunitat” celebra la seva festa “autonòmica”. Cada 9 d'octubre, des de 1979, una petita tropa alterada s'aplega als peus de l'ajuntament per fer suar la cansalada a les autoritats municipals. Fins que Rita Barberá va arribar a l'alcaldia, aquests nous “cristians” es dedicaven a insultar i agredir els regidors i l'alcalde d'esquerres, titllant-los de “renegats”, “catalanistes” i “traïdors”. Amb la benedicció de les forces de (des)ordre públic. En els darrers anys de l'era popular la mateixa bandositat, amb banderes d'España 2000 i sovint amb samarretes i consignes nacionalsocialistes, s'han dedicat a atemorir i agredir els dirigents i els concelebrants de Compromís. Enguany el GAV, una d'aquestes partides de la por, ha empaperat la ciutat amb cartells que recorden al nou alcalde, Joan Ribó, com són d'efectius i bèsties. Avui es constarà, un any més, si l'extrema dreta, salvadora de pàtries valencianes en què no creu, insulta i ataca amb la impunitat “tradicional”.