I ara què?

Descartat ja cap canvi en la proposta de presidència, ens aboquem a unes noves eleccions. Potser serà el moment de repensar el full de ruta cap a la independència. L'actual partia de la premissa que es podien transformar unes eleccions en referèndum i hem vist que això era un error. A les eleccions també es voten persones, càrrecs i propostes polítiques per governar el dia a dia. Tant la CUP com Junts pel Sí han mostrat que el qui i el com importaven més enllà del què. En el camí que ens ha portat a aquest atzucac, el full de ruta per la independència ha passat desapercebut i, de fet, unes declaracions del president Mas van passar totalment inadvertides per la premsa. En entrevista a Catalunya Ràdio, Mas va dir textualment: “No hem arribat al 50% dels vots i això ens permet fer molta feina però no prendre l'última decisió, que només es podrà prendre quan hi hagi més del 50% de ciutadans que ho vulguin. En algun moment s'haurà de passar un altre cop per les urnes per comprovar si hi ha més del 50% de la gent a favor de l'estat i fins i tot de l'estat independent.” Aquesta declaració em va generar una intranquil·litat que vaig mirar d'aclarir en conversa amb el president. No perquè no pensi que no haver arribat al 50% no sigui un problema, sinó perquè és un problema que Junts pel Sí va obviar en campanya afirmant reiteradament que per aplicar el full de ruta, que inclou una declaració d'independència al final dels 18 mesos, era suficient la majoria d'escons. En la conversa, acceptant que això era un problema, vaig proposar fer un referèndum de ratificació de la independència al final dels 18 mesos. La resposta va ser que no ens el deixarien fer i que per això el que hem de fer són unes altres eleccions.

De fet, des que Mas es va afegir, el setembre del 2012, a un procés independentista que ja estava en marxa, la seva solució sempre han estat les eleccions: anticipar les eleccions aleshores perquè calia plebiscitar el seu gir, substituir la consulta promesa per un procés participatiu com a primera volta d'unes altres eleccions plebiscitàries, convocar unes altres eleccions ara en no aconseguir majoria i no voler cedir la presidència, i davant la manca del 50% en les del 27-S, la solució que proposava, si hagués pogut fer govern, també eren unes noves eleccions.

Crec que el risc en què estem és el d'entrar en un bucle per la por d'afrontar la realitat: l'objectiu de la independència és difícil i s'haurà de fer trencant la legalitat espanyola. Certament, els fulls de ruta fins ara estan plens de declaracions d'independència, lleis de transitorietat jurídica i de procés constituent, seguides d'eleccions constituents, constitució catalana i referèndum constitucional, però en l'apartat de com materialitzem el trencament, com fem efectiva la declaració d'independència, el full resta en blanc. Els que defensem que, ateses les circumstàncies, el millor instrument és el referèndum unilateral d'independència, rebem dos tipus d'objeccions. La primera, que no ens el deixaran fer o que no tindrà garanties perquè no hi participarà el no; la segona, que neguem la victòria independentista del 27-S, quan ja es va fer el referèndum.

La meva resposta a la primera és una contrapregunta: si no ens deixaran fer un referèndum, com ens deixaran aplicar una declaració d'independència, recaptar els impostos i substituir la justícia espanyola? No és infinitament més fàcil desobeir el TC per utilitzar el cens electoral (cosa que no es va fer el 9-N) i muntar uns col·legis electorals, que obligar les empreses a pagar a l'ATC amb Espanya reclamant també els impostos? Si els partits del no no hi participen, com se'ls farà participar en el debat constitucional i en el referèndum constitucional? A la segona objecció, la meva resposta és la següent: el sí va guanyar clarament el no el 27-S, però les eleccions no eren un referèndum binari i un 11% dels votants no es van definir sobre la independència, cosa que va impossibilitar arribar al 50%. Exactament el mateix que hauria passat en la consulta del 9-N amb tres respostes si el no hi hagués participat. Per això s'exigeix que els referèndums tinguin una pregunta clara i inequívoca.

En les darreres dècades, la majoria dels nous estats que s'han creat ho han estat per vies pacífiques i democràtiques, i aplicant el dret d'autodeterminació mitjançant referèndums. Així, s'ha anat avançant en l'aplicabilitat del dret d'autodeterminació, i el Tribunal Internacional de Justícia ha establert que un poble ha de ser autoritzat a expressar la seva voluntat lliure i genuïna en relació amb el seu futur. En les exrepúbliques soviètiques i iugoslaves es van fer referèndums arreu, la majoria amb l'oposició de l'Estat mare, justament perquè calia invocar aquest dret, en alguns casos, com a Bòsnia, amb boicot del no i a petició expressa de la Unió Europea. El referèndum tornarà, i valdria més que no ens el deixéssim arrabassar per aquells que només l'utilitzen d'esquer. Que demostrin que el volen de debò, fent campanya pel no quan el fem, unilateralment.