Matapobres

El món no gira rodó. Però això ja fa temps que ho sabem. Dius que si fas et desfàs i que si no fas tot està calmat. Puc no replicar-te la primera part de la frase –no estic dins teu ni ho he estat mai–, però vull matisar-te que quan no feies no estava tot calmat: jo estava inquieta. Dius que quan t'adonis de tot lluitaràs pel que vols si ha de ser així. Ets agosarat, em recordes a mi quan llegeixo llibres potents i necessito traduir-los perquè tothom els conegui. De bones obres, se n'escriuen molt poques: si fos per mi, les llibreries serien caus buits plens de literatura de la grossa. Parlo, ara, de la novel·la Nits de matapobres, de Jordi Dausà Mascort, una bella història de desamor. En Roger i la Bàrbara, els protagonistes, posen punt final a la seva relació. La ruptura (laberíntica, com tots els acabaments) coincideix amb l'aparició d'una droga de disseny a la ciutat on viuen. L'LMA –i la seva versió adulterada, el matapobres– canvia moltes vides. La fusió de la intriga i l'autodestrucció dels personatges situa el llibre en un punt altíssim de la literatura sobre la condició humana. L'humor esplendorós de l'autor i l'estil directe que recorda el millor cinema de Hitchcock (no deixa ni un cap solt) fa de Nits de matapobres una punyalada a la vida. Més enllà del plaer immediat, Dausà celebra la vida que dura. Vaig enrere en el temps: llegeixo la seva primera novel·la, Manual de supervivència, i la segona, El gat de Schrödinger i li suplico que n'escrigui més. Els llibres de Jordi Dausà sí que fan i et desfan pel camí.