Setmana decisiva

Setmana intensa. Decisiva, com agrada d'anomenar als periodistes. Dijous vinent els britànics decidiran si volen continuar o marxar de la Unió Europea.
Diumenge hi haurà les repetides eleccions espanyoles. El Regne Unit sempre ha estat reticent a la integració europea, no va ser un membre fundador el 1957 i no s'hi va afegir fins al 1973. Els britànics tenen més visió econòmica del projecte europeu, a diferència dels francesos i alemanys, que la volen tenir més política. Fa uns dies, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ens deia, a un grup de periodistes catalans a Estrasburg, que passi el que passi dijous a la Gran Bretanya caldrà una revisió del projecte europeu. Creu que les institucions europees han de renovar-se, i si no ho fan seran renovades per la pressió de l'extrema dreta i extrema esquerra que prové dels països de la Unió. Schulz, com tants d'altres, observen l'augment de ciutadans emprenyats que demanen canviar-ho tot de dalt a baix i que es decanten per votar els extrems anomenats populismes.

Passejant pels passadissos del Parlament Europeu, la sensació majoritària en el cas que els britànics marxin d'Europa és devastadora. Una sensació que públicament intenten apaivagar tot cridant a la calma per no espantar més del compte els volàtils mercats financers.

Decisiu dijous per a Europa com ho serà diumenge amb les repetides eleccions generals del 26-J. La sensació és que els principals líders estan en fals. Parlen, avergonyits, davant d'un públic que sap que no han estat capaços de posar-se d'acord a l'hora de pactar un govern després del 20-D i que ara continua al mateix nivell l'expectativa per conèixer els pactes de cares a formar govern. Panorama decisiu amb un Parlament de Catalunya de vacances obligades i amb molts ciutadans més pendents de l'inici de l'estiu i de la revetlla de Sant Joan que no pas del futur d'Europa i d'Espanya. Com deia el capellà i teòric Pere Casaldàliga: “Deixeu el pessimisme per a temps millors”...