Banderes

Barcelona es va llevar ahir rojigualda. Un grup desconegut va situar estratègicament en grans vies i monuments metres i metres de bandera espanyola reivindicativa. I què reivindiquen exactament aquests senyors? L'espanyolitat de la ciutat? El dia, ajornat, de la raza? L'espanyolitat de Gibraltar? La victòria anhelada i avançada de la selecció espanyola? Només ho saben els qui les van parar, que ho van fer de nit per si algú els “partía la cara”. Podrien almenys explicar-ho per entendre l'abast de la jugada. Una jugada sobrera, perquè, de banderes espanyoles, a la Diagonal, n'hi ha tantes com vulguin. N'hi ha als hotels, per exemple, tots els hotels, en compliment incomprensible de la llei de símbols espanyola. Per què els hotels s'hi senten obligats? O és que més aviat els agrada? Això, ho hauria d'explicar el gremi d'hotelers. No són establiments “públics”, com abans els estancs. En posen, igualment, les grans empreses. I els bancs. També la caserna del Bruc, des d'on va partir la tropa vibrant d'oficials que a començament de segle va arrasar les redaccions de La Veu i de Cu-Cut! O la residència d'oficials de davant El Corte Inglés, que l'exhibeix tan grossa, que el dia que han d'especificar dol per alguna mort l'han de canviar, perquè el pal no dóna per a tant. Cal, doncs, posar-n'hi més? Com que som a tocar del 18 de juliol, potser han tractat de rememorar la mateixa Diagonal, el gener del 1939, que n'estava plena. Ben pensat, encara en tenen molts motius. Que els facin profit.