Keep calm
El joc democràtic
És massa fàcil menystenir
un diputat que ens representa. De Alfonso també ho ha fet, encara que ell ja no hi és
Amolts ciutadans encara ens fa il·lusió anar a votar, mirar enquestes, fer comparatives de jornades electorals, esperar el resultat, acceptar-lo i llavors opinar sobre la tasca del govern i de l'oposició. És a dir, el joc democràtic, que, com no podia ser d'altra manera, és sempre criticable. Cal acceptar que hi surten designats uns representants que popularment són anomenats la veu del poble. Unes senyores i uns senyors que, com tothom, tenen virtuts i defectes. N'hi ha de savis, treballadors, ganduls, mediocres, alts, baixos, tolerants, intolerants. Un reflex de la societat, que està representada a Catalunya per 135 diputats; a Espanya, per 350; a Europa, per 736... Són els que ens representen a tots nosaltres. Per això quan són menystinguts públicament produeix una mala sensació de tot plegat. Qui no recorda –i passarà als annals del parlamentarisme– entre d'altres el tarannà desafiador d'en Millet i en Montull, en aquests moments de vacances a Menorca, com cada any, puntuals a la cita estiuenca des de Sant Joan fins a la Mercè. O d'alguns fills d'en Pujol, d'aquell assessor fiscal, Sánchez Carreté, que es reia directament a la cara de ses senyories en la comissió d'investigació de l'afer Pujol. Es burlava de les preguntes que li feien i sobretot dels dubtes que tenien i que encara són vigents. Mal teatre, com el protagonitzat fa uns dies pel destituït director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Els diputats li preguntaven i sense contestar les preguntes els amenaçava amb un ventilador que no va engegar. Perquè només té informació de presumptes corrupcions d'un bàndol, quan la seva obligació era tenir-ne de tots.
Amb totes les mancances de lleis electorals encara inexistents, un reglament antiquat i d'altres problemes insolucionables, el Parlament es mereix respecte. És massa fàcil menystenir un diputat que al cap i a la fi ens representa. En el cas de Daniel de Alfonso, el Parlament ha actuat ràpidament. L'ha destituït per incompliment de confidencialitat. No per haver-los menystingut.
