Quatre anys

Encara no fa qua­tre anys de la pri­mera mani­fes­tació de l'ANC, aquell onze de setem­bre de 2012 on vam des­co­brir que les mani­fes­ta­ci­ons ja no caminàvem. Aquell dia Carme For­ca­dell, en nom dels orga­nit­za­dors, va dema­nar als dipu­tats que ini­ci­a­ren la secessió d'Espa­nya. Qua­tre anys després, encara no, Carme For­ca­dell és la pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya, la secessió està posada en marxa i ahir es va soli­di­fi­car, assu­mint la cam­bra la neces­si­tat de ges­tos uni­la­te­rals, davant el blo­queig a què l'Estat sot­met qual­se­vol ini­ci­a­tiva política pro­vi­nent de Cata­lu­nya.

Qua­tre anys és el temps nor­mal d'una legis­la­tura. En el nos­tre cas, però, han estat qua­tre anys extra­or­di­na­ris on sem­bla men­tida que puguen haver pas­sat tan­tes coses. Però no dei­xen de ser qua­tre anys només. Qua­tre anys amb els quals hem tin­gut temps sufi­ci­ent per a girar com un mitjó la soci­e­tat cata­lana i la política d'aquest país.

Som un país pati­dor. Segu­ra­ment perquè històrica­ment hem estat un país per­de­dor, der­ro­tat. Des de fora tot­hom veu amb sor­presa i admi­ració el rigor i la volun­tat fèrria amb la qual Cata­lu­nya està avançant cap a la inde­pendència. I tan­ma­teix ací hi ha qui dubta i no para de dub­tar. Però la decisió del Par­la­ment de Cata­lu­nya d'ahir rea­firma solem­ne­ment allò que tots hauríem de saber. Que això va de debò. Que la demanda d'inde­pendència no és cap soufflé ni bai­xarà. I que la nos­tra classe política, impul­sada des del car­rer, està fent tots els esforços que sap fer per a dur a bon terme aquesta aposta subs­tan­cial que can­viarà per sem­pre el que som.

Veu­rem com reac­ci­o­nen les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les. Veu­rem fins on són capa­ces d'ento­mar i fins on poden aguan­tar amb la careta democràtica posada. Espa­nya és la que està blo­que­jant tot el procés, i perquè això siga per­ce­but en tota la seua dimensió pels governs estran­gers és pel que hem hagut de neces­si­tar qua­tre anys. Ara saben que no és cap moda, saben que ho hem inten­tat tot, però sobre­tot ara saben que no ens atu­ra­rem.