El català pessimista

Segurament el discurs de Junqueras no va fer trempar tant la parròquia independentista com el de Mas una setmana abans (potser tampoc ho pretenia si, com se'n desprèn, buscava ja un altre públic). D'acord que no va aportar elements nous al debat que no hagués avançat abans. Cert que podria haver estat més generós, o almenys haver mostrat algun gest de complicitat amb el president. No ho va fer, i el català pessimista, el que al Barça serien els tribuneros, es va llevar ahir maleint-ho tot, convençut que el procés se'n va en orris, sense parar-se a comprovar que els dos fulls de ruta no presenten obstacles insalvables; ans al contrari, s'assemblen molt. Els fonaments són sòlids, i la clau rau aquí. Amb llista unitària o sense, s'entendran. No ho dubtin.