La truita

Vitòria és aquest 2014 la Capital Espanyola de la Gastronomia, etiqueta que l'any 15 serà per a Càceres. Per aquest motiu d'orgull i satisfacció, la capital alabesa governada pel PP volia entrar al llibre Guinness dels rècords amb la truita de patates més gran del món: 840 quilos d'ous, 1.600 de patata, 30 de ceba, 10 de sal i 150 litres d'oli. L'home que se'n va sortir és Senén González, inventor, diuen, de la truita de patates industrial més bona del món. Tot un expert, vaja. Però, ah, amics, resulta que els senyors del llibre Guinness han rebutjat inscriure el rècord de la truita en qüestió perquè es va cuinar “en porcions precuinades tipus puzle”. Així que l'alcalde Javier Maroto ha hagut de sentir com el PNB, Bildu i el PSE lamentaven el “ridícul” internacional. A ulls del món, no és el mateix una gran truita de patates que unes quantes truites ajuntades.

I amb això no vull dir que sigui partidari de la truita gegant o d'ajuntar truites, perquè sóc dels que estan farts de les trinxeres. Ja s'ho faran. Francesc-Marc Álvaro ha parlat a La Vanguardia de quan als pobles érem “els uns i els altres”. De quan hi havia dos llocs. D'abans de la guerra. De les dretes i les esquerres. Que, a Matadepera, per exemple, es reunien al Casino, els uns, i a cal Trapet, els altres. Els propietaris i petits burgesos i els menestrals i els pagesos. Els monàrquics i els republicans. Álvaro parla del miracle que va permetre llimar, el 1977, aquelles diferències entre els dos bàndols, perquè en realitat tots van perdre la guerra. Però a partir del 1980 va arribar la guerra freda. Catalunya Ràdio i la COM. TV3 i TVE. El Lliure i el Nacional. La Catalunya rural i la metropolitana. ERC va trencar amb encert aquesta nova divisió entre els uns i els altres, i ara no hauria de tornar. Perquè la feina no està acabada. Sort que tots plegats hi tenen molt a perdre. I per això es posaran d'acord.