Opinió

Desclot

El referèndum d'Iceta

El país s'ha obert com una magrana de Nadal amb la nova moda de les conferències. Tothom n'ha fet, en fa o en farà. Va obrir el foc el president de la Generalitat i, a partir d'aquell moment, ja no queden espais reservats als palaus de Barcelona per fer-ne més. A més, els han apujat el preu del lloguer. Hem sentit Oriol Junqueras, Miquel Iceta i aviat diran també la seva Joan Herrera i Alícia Sánchez-Camacho. Els dirigents de la CUP encara no s'han decidit perquè no tenen líder i perquè l'assemblea permanent no conferencia. El darrer en ordre d'intervenció ha estat el primer secretari del PSC. Iceta ha tornat a reunir l'equip mèdic federal habitual perquè li expliquin com reformar la Constitució. I això ha proposat. Com sempre. Cal modificar la Constitució i cal fer-ho amb pretensions federals. Però cal fer-ho també amb el Partit Popular, que no quedarà esborrat del mapa polític espanyol ni en aquestes ni en dues-centes eleccions més. Per sumar els dos terços del Parlament espanyol necessaris per fer alguna cosa caldrà comptar amb la participació de l'alegre infanteria unionista de dretes. Ai! I si no és el PP, pitjor encara, perquè serà UPyD. Doctrina nacional joseantoniana. Afirma Iceta que, si aquest referèndum tan improbable té a Catalunya un resultat advers, caldrà fer-ne un altre, “en clau quebequesa”. Uau! Però passa, perquè sempre passa alguna cosa, que, si els catalans no accepten la hipotètica reforma constitucional, Miquel Iceta diu que ell dimitiria. No hi ha manera!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.